La verema a Sant Cugat

El 75% de terra de cultiu era de vinya. A mitjans de setembre o a principis d’octubre, depenent de l’estiu, el raïm ja era madur i era el moment d’iniciar la tasca de la verema. A mi em va tocar durant molts anys anar a vendre els nostres productes a Gràcia, al Mercat de la Llibertat. Concretament, havia de fer caixes de raïm prèviament seleccionat i teníem ceps d’aramon, que és un tipus de raïm negre molt productiu i amb uns grans grossos sense pell i que era molt apreciat.

Anava barrejant aquest raïm amb el normal. Un cop tenia les caixes llestes, anava a Can Solà amb un carret, on collia els tomàquets, carbassons, cogombres, etc. Tot el que podia perquè de seguida es feia fosc. Un cop arribava a casa descarregava les caixes i les preparava per l’endemà anar al mercat. Passàvem un drap a aquells tomàquets ensulfatats perquè quedessin ben lluents.

Hi havia dues maneres de fer arribar la mercaderia al mercat: una era a través del Rifà o d’Els Grandes i l’altra era facturar-ho al vagó del tren, que sortia més barat. Però l’inconvenient era que un cop arribàvem a Gràcia, havíem de carregar-ho tot a coll fins al mercat, i havíem de passar per un tram ple d’esgraons, fins a un centenar. Això durava tot el mes de la verema, fins i tot hi havia anys que el raïm durava més i el seguíem venent. La collita de raïm a Sant Cugat era molt important.

La majoria de gent, sòcia del Celler Cooperatiu, és a dir, de la bodega, feien unes cues de carro per anar a buidar el raïm a l’andana on se situava la cooperativa, que era espectacular. Es creaven dues cues; una des del carrer de Santiago Rusiñol fins al carrer de Balmes i l’altra per la rambla del Celler, que aleshores era un camí, fins al carrer de Balmes. Aquestes cues comportaven baralles perquè interessava evocar tan aviat com fos possible perquè les portadores eren necessàries per tornar al lloc de la verema.

La descàrrega del raïm estava calculada que es portés a terme just en el moment que la càrrega de la vinya ja restés a punt. Era curiós de contemplar la descàrrega amb la vagoneta perquè la posaven en una bàscula, li treien el most per poder-lo graduar i aleshores, amb un cartronet, escrivien el pes del raïm i el grau del most. I així successivament.

Quan s’acabava la verema, es feia un càlcul del grau que s’havia fet i les càrregues del raïm que s’havien efectuat a la cooperativa. Sempre es feia amb una rectitud molt severa, ja que heu de pensar que era la collita més important de cada casa. El vi era el racó de diners per poder tirar endavant l’hivern i la primavera per començar les despeses de sembrat i de productes químics. Un cop acabada la verema, els pagesos que podien anaven a fer una excursió de dos o tres dies. Recordo d’anar amb els meus pares a Montserrat o a Barcelona.