El Torrent i l'hort de'n Jep

Aquest torrent venia del cantó del que és avui Mira-sol, però quan van fer el terraplè que va a Sabadell, el van tallar. Aleshores, passava pel que avui és el carrer de Rosselló. Aquest travessava el carrer de Valldoreix amb un pontet i continuava avall fins a connectar amb el torrent de la Bomba. Era un torrent petit, però quan plovia fort es transformava i a vegades feia disbarats. Aquest torrentó tenia una vorera al costat de l’hort d’en Jep. Aquest era al carrer de Sant Bonaventura, pujant a mà dreta i anava des del torrent de la Bomba fins al carrer de Valldoreix. Era un hort molt bonic i molt ben cultivat. Entre l’hort i el torrent d’en Jep hi havia tot una filera de saüquers que embellien el paisatge. Els recordo perquè en temps de guerra, quan sonaven les sirenes de Barcelona, la meva mare ens feia sortir cap al darrere dels saüquers i ens col·locava una branqueta d’algun pal a la boca. En aquells temps teníem 10 i 8 anys, era molt divertit.

Aquest hort tenia una bassa arran del carrer de Sant Bonaventura i una barraca d’obra per deixar-hi les eines. L’aigua d’aquest hort venia de la casa pairal de can Jep que, per fer-nos una idea, se situava on avui hi ha una perfumeria al carrer de Valldoreix i davant d’una botiga de bicicletes. Darrere d’aquesta casa hi havia un terreny i una sínia tirada per bestiar de peu rodó i l’aigua que treia travessava el carrer de Valldoreix amb un clavegueró subterrani i anava fins a l’hort d’en Jep. Jo recordo que aquest hort era molt admirat per la gent veïna perquè el cultivaven molt bé. El nom de Jep venia d’un besavi del que avui és la fruiteria del mateix carrer. Abans s’escrivia amb ‘J’ de Josep, com ha de ser. Ara, si vas a l’Ajuntament, el registren amb ‘X’. Aquest hort va existir durant molts anys.

Aquesta casa la recordo amb una entrada molt gran. Quan van entrar els alliberadors nacionals a Sant Cugat, no sé com s’ho van fer, però els àrabs que lluitaven amb ells van treure els aliments i els venien al portal d’aquesta casa. Això sí, només acceptaven papers de Franco o monedes de plata. Venien llaunes de salmó, de tonyina, plàtans de Canàries... menjar que durant la guerra no vèiem.

Ara bé, tot just fa una setmana ha nascut un nen que es diu Jep i que, per cert, és el meu besnét. Tothom queda sorprès, però trobo que és un nom maco i completament català i que no és gens habitual. És a dir, que ara es tornarà a sentir el nom de Jep pel barri perquè viurà justament al carrer de Sant Bonaventura, davant del que era l’hort d’en Jep.