Normalitat també per l'estelada

Tornem a la normalitat estiuenca. S’han acabat les revetlles i la Festa Major. Sense més novetat destacada que l’augment considerable del nombre de participants en el concurs d’arrossos de la Rambla del Celler  i el vídeo, vist a la xarxa i per  televisió, sobre l’actuació d’un policia municipal que va reduir de forma contundent (sota el meu punt de vista amb desproporció ) a un poc respectuós jubilat.

Tan de bo que la normalitat estiuenca de Sant Cugat no ens aporti sorpreses amb el tema  recurrent de l’estelada que va canviant de lloc cada dos per tres. Sí, l’estelada que primer onejava davant l’estació dels Ferrocarrils, després va passar a la plaça d'Octavià, davant del Monestir, i que finalment s’ha enlairat a la carretera de Cerdanyola.

Els canvis no han estat espontanis. Una iniciativa municipal (a l’Ajuntament els grups contraris disposen d’una respectable però mínima representació) amb denúncia a un jutjat que va ordenar els “moviments”.  Primer no podia estar davant l’estació...i es va traslladar al centre del poble. Després no podia ser en l'espai públic...i s’ha instal·lat en un terreny privat. Però l’últim ensurt ha estat el “segrest” de la bandera –d’un espai privat, repeteixo- amb nocturnitat i traïdoria.

Tan de bo s’acabi aquest tema que no hauria de suposar cap problema. És una qüestió de respecte. És clar que veient  l'enrenou  provocat entre la “caverna mediàtica” pel fet que a l’hotel argentí  on es va casar Messi hi hagués una senyera... tot és possible. I això que la Constitució Argentina no en parla, de l’obligació de penjar banderes espanyoles...