Reivindicacions, somnis, il·lusions, promeses, fantasies, irrealitats.., a la fi, res

Aquesta reivindicació, generava il·lusió, cohesió, sentiment de barri, va promoure promeses electorals en el programa de la coalició guanyadora en les eleccions del 2007. Amb el pas del temps, varen aparèixer les fantasies, representades en un consell esportiu, en què es va mostrar una piscina virtual de colors, una irrealitat, un power point, a la fi, res de res, fum, foc d’encenalls.

S’ha perdut una oportunitat, aquesta piscina representava un autèntic equipament esportiu, era per fer esport en el seu més ampli sentit i valor, permetia formar i entrenar esportistes, mantenir i recuperar estats físics, gaudir, relacionar persones, en definitiva, fer barri.

També, en una ciutat que es vanaglòria d’ésser verda, s’ha malmès una oportunitat per fer un ús racional de l’aigua. Mirant per sobre Google Earth es poden contar més de 100 piscines particulars i comunitàries a Mira-sol, el que representa una quantitat d’aigua, tractaments desinfectants, energia de bombes molt més gran, que una sola piscina, gestionada municipalment.

Perquè no tornem a començar, és una bona oportunitat, cal ésser estalviadors, eficients i sostenibles com diu el biòleg Ramon Folch: "En el segle XXI, en el temps que tenim la sort de viure, cal ésser-ho en les coses materials, per gaudir de les intangibles, com es l’esport."

Perquè no tractem de fer realitat aquesta piscina, aquest equipament, aquesta pràctica esportiva, aquest nucli de formació i convivència, perquè no ens deixem de romanços i fem el que es volia fer, d’acord amb el que es va somiar, no en el que es va fantasiejar? Com deia Josep Pla, deixem-nos de collonades.