Smart City o la broma fàcil

S’han escrit columnes, tuïts i s’han fet conyetes amb el tema #smartcity i fins i tot amb #smartstreet … totes elles vàlides. Ara bé, no caiguem en la broma fàcil d’un tema que, malgrat el nom anglòfon, com tantes d’altres que vénen per importació (ipad per tableta, tuïtt per piulada …), és una aposta de futur a la nostra ciutat que ens ha d’ajudar a tots, sobretot els ciutadans de Sant Cugat, a viure en una ciutat millor i estalviar els recursos, també de tots.

Considero remarcable que tots els dispositius que hi ha al carrer intel·ligent els hagin posat – sense cost per l’Ajuntament – 7 empreses catalanes punteres en Innovació i Recerca. És un laboratori de proves per a les empreses de les quals Sant Cugat en podrà treure unes conclusions ben profitoses per a la gestió d’una ciutat tan complexa com aquesta. No som ciutat compacta, som ciutat taca d’oli que inclou ni més ni menys que 350 km de carrers, 3 districtes i una EMD.

Dissenyar els circuits de recollida de les escombraries en una ciutat com la nostra requereix saber fluxos de trànsit, capacitat que tenen en cada moment els contenidors i fins i tot el grau d’humitat a l’atmosfera per planificar si cal passar més vegades a recollir les nostres deixalles. De ben segur que si això, demà, ens ha d’ajudar a reduir la despesa ordinària (el que val encendre els llums, recollir la brossa, fer el manteniment de parcs i jardins, etc), no serem smarts, ni intel·ligents, serem i viurem millor.

De petita sempre m’han ensenyat que el nom no fa la cosa; no sé si cal dir-li ciutat intel·ligent, smart city o ciutat espavilada … tant me fa. Pels que vivim i gaudim d’aquesta ciutat, una millor gestió i un alliberament de recursos segur que permetrà pavimentar els carrers que falten, posar serveis on no n’hi ha o reservar aquests diners que ens estalviarem per inversió. En el que la ciutat decideixi; una nova biblioteca, un nou equipaments esportiu o el que sigui.

La crítica quan és fonamentada és molt vàlida; la crítica fácil, perdoneu, ja no és tant.

Per mi, els carrers no són intel·ligents, la intel·ligència la posen, primer, els ciutadans i després, els governants (siguin al govern o a l’oposició).

Més informació
 
Comentaris

Destaquem