Les 10 millors pel·lícules sobre la vellesa (2)

El director Michael Haneke, amb aquest drama, explora els sentiments dels éssers humans quan saben que tenen a prop el seu final

L’entitat AMICS DE LA GENT GRAN ha preparat un recull de les 10 millors pel·lícules de tots els temps “en què les persones grans són les autèntiques protagonistes”. Ells les recomanen perquè “lluny de prejudicis i estereotips, es pot veure i sentir de prop les vivències i angoixes d’aquesta etapa de la vida. Estem segurs que amb aquestes pel·lícules riuràs, ploraràs i t’emocionaràs, però també n’aprendràs molt de la soledat que viuen milers de persones en arribar a la vellesa”. Reproduïm els títols i les anirem analitzant en propers articles. 

1. En el estanque Dorado

2. Amor

3. El becari 

4. La teoria sueca de l’amor 

5. Nosotros en la noche

6. Facunda 

7. Cien días con la tata

8. Notas de soledad

9. Arrugues 

10.Up 

AMOR:  George (Jean-Louis Trintignan) i Anne (Emmanuelle Riva) són dues persones grans, de més de 80, que viuen a París jubilats després de molts anys dedicats a ser professors de música. Els dos són molt cultes, són dos intel·lectuals que es van acostant al final de les seves vides i únicament desitgen viure cada dia amb molta tranquil·litat durant el temps que els quedi. La seva filla Eva (Isabelle Huppert) també ha estudiat música i s’hi dedica professionalment a l’estranger, on viu amb el seu marit i els seus fills. Un dia Anne és víctima d’un petit infart cerebral. Quan surt de l’hospital i torna a casa ja res és com abans, ja que les seves funcions motores han quedat afectades. A partir d’aquell moment l’amor de la parella es veurà posat a prova.

El director austríac Michael Haneke, després de guanyar la Palma d’Or del Festival de Cannes amb 'La cinta blanca', torna amb aquest drama intimista en el qual explora els sentiments dels éssers humans quan saben que tenen a prop el seu final: dubtes, impotència, por i la necessitat de tenir a la vora els qui estimen i que l’estimen. AMOR es pot veure de dues maneres: Una parella gran que s’encara amb la fragilitat de la seva existència i al pas del temps, o bé una parella, respectable i culta, que queda sorpresa per la malaltia d’ella i veu que el seu univers es desfà. La primera versió seria una visió compassiva, commoguda davant del final i la segona pot ser l’observació complaent i exhibicionista d’un acabar lent de la seva convivència.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem