Les 10 millors pel·lícules sobre la vellesa (9)

Arrugues, evita les situacions melodramàtiques i caracteritzacions simplistes, respecta certes convencions d'aquest subgènere, però no hi manca patetisme genuí

L'entitat Amics de la Gent Gran ha preparat un recull de les 10 millors pel·lícules de tots els temps "en què les persones grans són les autèntiques protagonistes". Ells les recomanen perquè "lluny de prejudicis i estereotips, es pot veure i sentir de prop les vivències i angoixes d'aquesta etapa de la vida. Amb aquestes pel·lícules riuràs, ploraràs i t'emocionaràs, però també n'aprendràs molt de la soledat que viuen milers de persones en arribar a la vellesa".

Reproduïm els títols i les anem analitzant en aquests articles.

1. A l'estany daurat
2. Amor
3. El becari
4. La teoria sueca de l'amor
5. Nosaltres en la nit
6. Facunda
7. Cent dies amb la tata
8. Notes de soledat
9. Arrugues
10.Up

Arrugues

És un llargmetratge animat, d'una durada de 90 minuts, dirigit per Ignacio Ferreras, que es va estrenar el 2011, al Festival Internacional de cinema de Sant Sebastià. Aquell mateix any va guanyar el premi Goya a la millor pel·lícula d'animació i el Goya al millor guió adaptat, perquè està basada a la historieta de còmic Arrugues, de Paco Roca.

En aquesta, l'Emili és un executiu de banca jubilat que té Alzheimer. Després de patir una crisi de la malaltia, la família l'ingressa en una residència d'avis. Aquí ha de conviure amb els seus nous companys, cada un d'ells amb un quadre clínic i un caràcter ben diferent i amb els cuidadors que l'atenen. L'Emili s'adapta a una rutina diària amb horaris preestablerts, la presa dels medicaments, la migdiada, el menjar, la gimnàstica i al final del dia, tornar a dormir per tornar a començar. Per lluitar contra la malaltia, per intentar conservar la memòria i evitar el trasllat a l'última planta on hi ha els residents amb mancances greus, compta amb l'ajuda del Miquel, el seu company d'habitació.

Arrugues té un enfocament digne d'elogi sentimental i ple de matisos en un tema complex. Com diu una comentarista del Nova York Post, "la pel·lícula no se centra en el dolor, sinó que és un retrat subtil i reflexiu sobre una etapa de la vida que sovint preferim no mirar".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem