Josep Canals parla de la situació actual de les arts plàstiques
Arrenca una nova temporada a Canals Galeria-d’Art. I amb aquesta, la galeria celebra els seus 40 anys a Sant Cugat
Entrevista realitzada pel Diari de Sant Cugat
Com ha canviat el món de les Arts Visuals en aquests 40 anys?
Era difícil quan vam començar i encara avui segueix sent difícil. Vam apostar per un art més agressiu, menys conservador, i això, a la nostra ciutat, sempre li ha costat.
Amb els artistes que hi ha a Sant Cugat, quina és l’aposta de futur?
Aquesta galeria va néixer amb Josep Barnils com a alcalde, i després, amb la democràcia, n’han passat de diferents. Ara tenim una alcaldessa ferma, Mercè Conesa. Però artísticament, el que hem vist passar és el tren de la modernitat i Sant Cugat no ha apostat mai per l’art. Tenim l’Escola Catalana del Tapís, que podria tenir una volada internacional important; podríem estar situats en els circuits artístics del país pels que ningú va apostar en el seu moment... Ara tenim l’última oportunitat per agafar aquest tren si estimem les arts i situar Sant Cugat com a ciutat d’art. Jo crec que les administracions s’equivocarien molt si no posen l’Escola Catalana del Tapís al nivell que li pertoca i, amb aquesta, l’artista Grau-Garriga.
Aquest estiu, Canals Galeria d’Art ha portat la marca Sant Cugat arreu del territori gràcies a les sinergies creades. És el camí?
Jo crec que s’ha d’apostar per Sant Cugat. I crec que l’Administració també ho ha de fer. Cal marcar políticament una línia de cap on es vol anar, també en l’àmbit cultural. És el moment de treballar en xarxa, però no aprofitant que la Diputació fa una exposició i ens la porta. Hem de fer entrar els nostres artistes en xarxes de circuits internacionals. Si una galeria petita com aquesta, amb petits recursos i amb el suport de la Generalitat i l’Ajuntament de la ciutat, hem pogut portar la Biennal arreu de Catalunya, i amb aquesta, la marca Sant Cugat, imagina si anem sempre de la mà: s’aconseguirien moltes coses.
Com a empresa, una galeria pot crear sinergies amb altres empreses...
A Sant Cugat tenim empreses molt fortes i sensibles. Nosaltres estem treballant amb iGuzzini, una empresa d’il·luminació italiana que actualment està presentant a les fires internacionals una línia d’il·luminació d’obres d’art per a galeries i museus. Ja avanço que a la primavera transformarem aquesta galeria en una galeria d’exposicions amb nova ambientació, i tot en col·laboració amb aquesta empresa. I això són sinergies de col·laboració. L’art és un valor afegit, i això ens dóna projecció a l’exterior.
Amb tot, el canvi amb l’IVA i l’IRPF ha complicat el món de l’art...
Rajoy ha penalitzat el món de la cultura en general, i a mi em sap greu ser l’únic santcugatenc que hagi protestat en nom de les arts plàstiques. Amb aquesta mesura s’estan carregant el futur d’aquest país en temes de cultura; l’art es converteix en un luxe, elitista totalment. La cultura no es pot retallar.
Pel seu vessant crític, ha estat criticat en l’àmbit local. Com ho encaixa?
Al regidor de Cultura jo no li he fet res, però ell és el meu regidor de Cultura i, com a tal, crec que ha d’estar per sobre del bé i del mal, ha d’acceptar la crítica i ha d’acceptar que hi hagi gent punyent i que l’empipi. I és més, gent que demostra que estima la ciutat i el país, de qui pots discrepar totalment respecte a les seves idees però estar lluitant i tirant endavant junts. L’Administració, i centrant-me en el regidor de Cultura, ha d’acceptar que a Sant Cugat hi ha un santcugatenc que estima moltíssim la ciutat que no està d’acord amb les polítiques que s’han aplicat durant els 40 anys que té aquesta galeria per part de tots els regidors de Cultura i alcaldes que hi ha hagut.
Els problemes són de mirar-se massa el melic i no projectar-se enfora?
El problema és que se’l mira moltíssim, Sant Cugat. I, per exemple, el que ha sortit els últims dies als mitjans de comunicació tant per part del regidor de Cultura com per persones afins, com Eduard Jener, els quals han criticat les meves reivindicacions, demostren, des del meu punt de vista, que no estan entenent la cultura real. Per què els grans personatges a qui han demanat formar part del Consell de Cultura hi han estat dos dies i no han volgut seguir? Doncs perquè no funciona. Jo crec que el que no pot fer un regidor de Cultura és prendre’s com un atac el que el Canals diu i demanar als ciutadans que discrepin de la meva manera de ser. De la meva manera de ser no té perquè discrepar ningú. En aquests moments no estic d’acord en com es fan les coses, i no és amb en Xavier Escura, sinó amb tots els regidors que han passat, perquè han deixat passar el tren. Necessitem una marca de ciutat i una implicació. Jo ja he demostrat que amb pocs recursos, però amb molta implicació de tots, es poden fer coses. Per tant, jo tinc la mà estesa totalment al meu Ajuntament, per molt que discrepi de l’alcaldessa i d’en Xavier Escura. És el meu regidor de Cultura i podem treballar junts. I crec que en aquests moments Sant Cugat té una força enorme per projectar moltes coses d’aquí a l’exterior.
Més informació