Rafa Usero, actor i membre de la gestora Espiral

Opinió

Bicicletes a la vorera

A Barcelona el Consistori ja ha posat sobre la taula el problema de les bicicletes que circulen per la vorera i ha decidit que, o van pel carril bici –on hi hagi- o per la calçada. Els comentaris dels vianants i dels ciclistes no es van fer esperar. Els primers deien que caminarien més tranquils, que ja era hora –i devien tenir la seva part de raó- i els segons, que anar per segons quins carrers de la ciutat era un suïcidi –i tampoc els mancava raó.

El cas és que hi ha ciclistes i ciclistes. Uns que condueixen civilitzadament i altres que van com salvatges per voreres i places sense cap mena de respecte pels transeünts. I com que, la normativa és tan seva, paguen justos per pecadors. Com gairebé sempre. Quan a la gran ciutat veus les barbes tallar, a Sant Cugat hauríem de posar la nostra a remullar.

I això està passant a Sant Cugat, Valldoreix i Mira-sol, per dir alguns dels llocs més freqüentats dels que puc parlar. Us convido a que passeu pel carrer Santa Maria, per Santiago Rusiñol o la plaça Octavià, per posar un exemple.
Ara, si parlem de ciclistes incívics, hauríem de parlar també de patinadors, dels de monopatí i dels nois que van amb patinet, amb o sense la supervisió dels adults que l’acompanyen. Hi ha alguns d’aquests que també són un perill pels vianants.
Una cosa semblant està passant a Collserola, lloc immillorable per a fer bicicleta de muntanya, excursionisme o simplement passeig. Per aquests llocs els ciclistes acostumen a ser afables i educats. Hi ha, però, alguns que et surten per dreceres estretes quan menys ho esperes i “a tota pastilla” com si estiguessin fent una cursa de bici-trial. No es tracta que portin un esquellot; però algun senyal acústic haurien de dur per tal de donar-te temps a fer-te a un costat i donar-los pas.