Democràcia i llibertat
LLIBERTAT, diu que és l’ estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina o una condició onerosa. I afegeix: és la capacitat de la voluntat humana d’elegir entre diverses possibilitats.
Dos paraules lloables que venen a donar i atorgar a l'ésser humà la capacitat de poder decidir, de poder escollir, de poder dir, de poder manifestar-se, de poder opinar. Paraules que han anat perdent la seva essència, que se n’han anat pervertint. És democràtic obligar a algú a fer o deixar de fer vaga?. Ni és acceptable que l’empresari amenaci o intenti dissuadir al treballador perquè no faci vaga, ni és democràtic, que alguns representants sindicals, formats amb piquets, agredeixin, encara que sigui verbalment, als qui aquell dia han anat a treballar.
La llibertat no consisteix en la capacitat individual de poder escollir?. Doncs que ens ho deixin fer. No estic d’acord en molts punts d’aquesta Reforma Laboral i tinc els meus dubtes de si resoldrà o no un dels problemes principals que tenim ara mateix: l’atur. Però bé és cert que els governants hi són per prendre decisions i hi són , també, perquè els hem votat. Un bon demòcrata és el que juga les regles del joc, sap acatar amb estoicitat les decisions, per difícils que siguin i quan no hi està d’acord utilitza els mecanismes legals que tots tenim al nostre abast. No tolero, no admeto i em repugnen les formes i maneres agressives i violentes d’imposar el que un creu que és raó. Maneres agressives, verbals, en determinats moments, o maneres agressives, físiques. No es poden admetre en una societat demòcrata i menys en el moment actual, imatges com les del dia de la vaga durant la manifestació de Barcelona. Unes imatges que han donat la volta al món i han omplert titulars de la premsa europea. Convè que donem aquesta imatge de vandalisme arreu? Ja hi ha prous problemes com per afegir més llenya al foc.
Jo no vaig fer vaga però respecto els que la van fer. Crec poc en el sindicalisme actual i em sembla que no han escollit el millor moment per dur-la a terme. Amb ells, amb els representants sindicals, els hi demano, com als polítics, coherència i sentit comú. És per això que em frustra i no m’agrada haver-me assebentat que un nutrit grup de representants d’un sindicat van reservar taula per a 20 persones en un restaurant de renom de Barcelona just el dia de la vaga quan ells mateixos estaven promovent el tencament dels comerços i ens estaven convidant a tots plegats a no consumir. Segurament els hi agrada, com a mi, anar a un bon restaurant però com moltes vegades deia en President Pujol: AVUI NO TOCA.
Afegeixo una altra paraula a les dues inicials de democràcia i lliberta… COHERÈNCIA: Connexió i absència de contradicció entre les parts d’un argument, d’una doctrina, d’una obra, considerats com una totalitat. O dit d’una altra manera: ACTUACIÓ D’ACORD AMB EL PENSAMENT.