Factura
Els monitors i tot el personal es converteixen en els seus referents, en la seva nova família. La integració és possible i també hi ajuda que puguin anar a escoles del municipi i estiguin en contacte amb nenes i nens de cases “normals”. Alguns d’ells tenen la sort que més tard una família els acull i, per tant, el pas a la integració en una societat que de ben petits els va rebutjar sense preguntar, té moltes més possibilitats. El nostre món del benestar té una cara injusta i cruel i el resultat el tenim amagat a quatre passes de casa, en un revolt de la Rabassada, aquí mateix a Sant Cugat.
Ara les retallades, que arriben a tot arreu, obliguen a tancar dos centres com aquest a Barcelona, quan segurament hi ha més necessitat d’acollida, hi ha més drames familiars i més infants al llindar de la pobresa, concretament un de cada quatre, que és una dada que ens ha de colpir. Aquests infants del carrer troben una llar i potser dues si uns nous pares els acaben acollint, però si no l’abandonament es multiplica per tres, el de la família natural i el de les dues famílies que podien haver estat. Tots ho acabarem pagant, i molt car, malauradament ells els primers.
Segueix @R_Grau a twitter