Eduard Jener, crític d’arts escèniques.

Opinió

Kulbik o la imaginació a la dansa

Nit de dansa al Teatre-Auditori. Un públic heterogeni amb tota l’escala d’edats representada omple platea i amfiteatre

Cube és el títol de l’espectacle que ens porta la Kulbik Dance Company que, tot i el nom, no són ni anglesos ni nord-americans però que representen fidelment allò que ens ha vingut des del món artístic anglosaxó. Res a dir. L’escenari s’omple de llum i d’uns ballarins excel·lents que partint d’un hipotètic cub, que els conté quan hi entren i no els deixa sortir quan volen, permet comprovar unes tècniques de dansa que oscil·len entre el hip-hop i el breakdance estilitzades fins a extrems inimaginables.

La poesia, a vegades amb un deix potser massa pretensiós, col·labora en la creació d’un clima potent i suggestiu. La música, diversa, ben escollida, que passa del funky al jazz fins la balada tendre, ens ofereix la possibilitat d’admirar tota una gamma de gestualitat integrada amb rigor i intel·ligència. Estem davant d’un espectacle pensat, treballat fins al més mínim detall per equilibrar una de les seves probables carències, gairebé inevitable, que és l’àmbit del tipus de dansa on el grup s’ha integrat i que sembla que no permet anar més enllà amb la limitació creativa i estètica que això suposa.

Kanga Valls, el director, coreògraf i ballarí, desenvolupa totes les capacitats del tipus de dansa i aconsegueix entrar en els sentiments i les emocions, en fa una descripció magnífica, plena, a vegades amb els apunts humorístics imprescindibles per mantenir el nivell, i per això compta amb un equip de sis ballarins que donen la justa mesura que l’espectacle mereix: Susanna Ayllón, Manel Cabeza, Aina Lanas, Kiko López, Sergi Orduña i Isaac Suárez són els seus noms.

Gran èxit de públic, confirmant que mereixien de sobres el premi obtingut en el programa de televisió ¡Tú si que vales! de l’any 2011. Ara cal seguir investigant. Tenen prou nivell, capacitat i creativitat per fer-ho...