Missatges
Abans, quan el personal es tapava les vergonyes amb pells, per a dir-te, per exemple, “t’estimo” et feien una garrotada o t’estiraven del cabell. La conversa, llavors, no era fluida, però era contundent. Les afirmacions tenien el seu pes
El correu postal va ser un gran invent. Podies comunicar-te amb una altra persona de manera discreta, personalitzada. Aquí, a Valldoreix, tenim una oficina de Correus petita i Déu n’hi do la feina que fan! I uns missatgers motoritzats que plogui o nevi, intenten entaforar grans sobres en bústies minses. Quina paciència! El benefici d’aquesta modalitat de comunicació és que, en haver-te de seure a escriure, mesurar el que vols dir, preparar sobre, paper, segell i molestar-te en posar a la bústia, acabes aprenent a pensar abans d’actuar. A part de l’emoció d’esperar la resposta.
I no com el telèfon i el mòbil que el missatge és immediat; però la quantitat de ximpleries que dius!
El correu electrònic és la versió moderna del correu postal. Hi ha un emissor –el que escriu- i un receptor –el que rep el missatge. Hi ha també una certa intimitat i un esforç en pensar el que has de dir. És veritat que no té el romanticisme de la carta postal. Us imagineu un feix de sobres antics amb escrit inclòs a dins i una beta lligant-los? Us imagineu, per exemple, que la vostra besàvia les hagués escrites cent anys abans? Conèixer el passat a través de l’escriptura del vostre familiar!
En canvi aquesta modalitat moderna –i perdoneu-me els joves, que jo ja estic una mica passat de rosca- d’escriure petites pensades –de vegades bajanades- i llençar-les a l’espai a veure qui les pesca i qui no, a veure quin ociós se li acut obrir l’ordinador per a llegir segons què, no em sembla massa convincent. Em fa recordar a un company de feina que, en les reunions, sempre llençava la seva opinió a l’aire mentre dos discutien. Naturalment, ni esperava resposta ni ningú li responia.
Bé, tampoc és exactament igual. A mi, però, m’ho fa pensar.
Més informació