Proximitats polítiques
Deixant al marge que seria interessant preguntar a la CUP com va de socialdemocràcia, per tal d’entendre aquesta proximitat, és evident que la cosa no lliga massa amb relacions polítiques realment existents de la nostra alcaldessa i la seva coalició. Que jo sàpiga, la CUP no els hi ha donat cap presidència o vicepresidència diputacional, el PP sí, la nostra alcaldessa exerceix una vicepresidència a la Diputació de Barcelona gràcies als vots peperos; com també és cert que aquests gaudeixen de les alcaldies de Badalona i Castelldefels gràcies al vots de la coalició nacionalista. Així, doncs, una clivella força lletja entre el pensament i la pràctica política. I no se li pot recriminar res, perquè és el que es porta; una altra cosa és que encara ens estranyi que no arribi al 30% la ciutadania, que està contenta amb el funcionament de la nostra democràcia.
Però això són figues d’un altre paner, o, més ben dit, del mateix paner, però ara no toca entrar-hi. Tornem a l’entrevista. L’alcaldessa diu que està llegint la darrera novel·la de Sánchez Pinyol, de la qual ha deduït que fa tres-cents anys Catalunya no tenia els governants que es mereixia, però no queda clar si és perquè les classes dirigents catalanes es van equivocar optant per l’Habsburg o perquè van ser deslleials a Felip d’Anjou, el futur Felip V, aquest capteniment que tant li desagrada en els polítics. Sigui com sigui, sembla que ha pres bona nota del pas del seu predecessor pel Govern de la Generalitat, del qual hem sabut que no repetirà. Diu que vol seguir sent alcaldessa a partir del 2015, però que no pica més alt. Sàvia decisió, sobretot si és per evitar de passar amb més pena que glòria. Bones (i laiques) festes de Nadal.
Més informació