Estralls comercials

Ningú no sap exactament com sortirem d’aquesta crisi, si un cop superada, que algun dia haurem de fer-ho, tornarem a les mateixes d’abans o apostarem per un nou model de producció i consum; en definitiva, si suposarà o no un punt d’inflexió en la manera que l’espècie humana ha proveït les seves necessitats.

En tot cas, el que és segur és que no para de fer estralls i que algunes de les seves conseqüències seran difícils de superar. Una d’aquestes és l’impacte que està tenint en el comerç, especialment en les petites botigues. El panorama comercial santcugatenc, especialment en el centre (o, almenys, és més visible), està canviant. Els locals posats a lloguer no paren d’augmentar; no debades la impossibilitat de pagar uns lloguers abusius és una de les causes del tancament de molts establiments. El continu tancament i obertura de botigues de roba és ja un clàssic, quelcom que la crisi no ha fet més que augmentar. Ara s’hi han afegit els restaurants, durant els darrers mesos se n’han tancat set o vuit; alguns han estat substituïts, això sí. Cal veure quan aguantaran els nous.

Ens hem quedat sense una de les quatre llibreries que teníem. Mentre, les zones grises, qualificatiu que l’Ajuntament va aplicar fa uns anys als espais ocupats per sucursals d’entitats financeres, mantenen el tipus (tot cal dir-ho, gràcies a la injecció de diners públics que estan rebent algunes d’elles). S’ha consolidat, com era de preveure i especialment en l’eix comercial per antonomàsia, el que va del Monestir a l’estació, la presència de franquícies de grans firmes, aquestes poden pagar els forassenyats lloguers que s’exigeixen i fins i tot es poden permetre el luxe de tenir pèrdues, ja les compensen per un altre lloc.

Per últim, i això no em deixa de sorprendre, hom té la impressió que molts dels comerços que obren ho fan sense haver fet un mínim estudi de mercat. En aquest sentit, em sembla increïble que s’hagin posat dues botigues dedicades exclusivament a la venda de iogurts una davant de l’altra; si ja em sembla inversemblant que es pugui viure només de la venda de iogurts, encara m’ho sembla més que això sigui possible competint amb la mateixa oferta a cinc metres. Potser això forma part de la nova economia que ve, vés a saber. En tot cas, i com deia a l’inici, estem abocats a veure molts canvis. Si seran per bé, és tota una altra qüestió.