Teatre-Auditori, un deute pendent
El Teatre-Auditori, el seu propi nom ja suposa una incongruència, va néixer amb molt bones intencions i una visió de futur clara de l’equip de govern municipal presidit per Joan Aymerich, que es va avançar a una pràctica que després es convertiria en normal a moltes ciutats de Catalunya, però ser pionera va ser, al final, estructurar un espai amb carències que haguessin fet possible allò pel que, teòricament, s’havia construït. Vull dir que des del primer moment faltava la sala B, la segona sala de 250/300 butaques que suposava afrontar espectacles de resposta no multitudinària i, sobretot, poder oferir un lloc per les entitats i els grups del poble.
El propi govern municipal ho expressava així: “L’Ajuntament de Sant Cugat col.labora amb les entitats locals prestant-los suport tècnic i infraestructures perquè desenvolupin manifestacions culturals a la ciutat. Les entitats santcugatenques, que realitzen actes relacionats amb la cultura popular i tradicional, la creació musical, teatral i artística, entre d’altres, són la base de l’activitat cívica i cultural de la ciutat i mobilitzen un gran nombre de persones. Per a l’equip de govern era prioritari dotar la ciutat d’un espai on les entitats del municipi poguessin programar espectacles i actuacions”.
La història del Teatre-Auditori és, per altra banda, una història d’èxit. Hi ha hagut una evolució en el funcionament de l’equipament que s’ha convertit en un espai de referència, com a explotació comercial, per la xarxa de teatres municipals, no només de Catalunya si no d’Espanya, però el deute a la ciutadania creativa i artística de la ciutat persisteix. Molts coneixen els esforços per convertir el Teatre de la Unió en aquesta sala B somniada amb resultats negatius per dificultats que, a mi, em semblen insalvables i, malauradament, quan s’ha encabit en el pla d’Equipaments la sala B, amb nom i tot, Arboretum, s’ha xocat poc temps desprès amb l’evidència d’una crisi que fan aturar-se o fins i tot qüestionar les possibilitats de fer-ho a mig termini.
M’agradaria pensar que des de l’Ajuntament es contempla aquesta funció regular d’acollida dels grups d’arts escèniques i musicals de la ciutat, quan (per les raons que sigui) hi hagi la possibilitat d’aquesta ampliació del complex municipal que és el Centre Cultural perquè és un espai, convé no oblidar-ho, que els hi pertany.
Més informació