El carrer de Santa Maria de Baix (carrer de Xerric)

Antigament, aquest carrer anava des del carrer de la Lluna (carreró estret que va a parar al carrer de Francesc Moragas) fins al torrent de la Bomba i allà quedava mort perquè no es podia passar. Ara bé, quan es va urbanitzar la plana del torrent de la Bomba i Can Mora, per poder-se comunicar amb la nova urbanització, van construir un pont que unia el carrer de Santa Maria de Baix (ara, carrer de Xerric) amb la plaça de Barcelona, a part que donava sortida al carrer de Sant Bonaventura.

El carrer de Xerric no es comunicava directament com ara perquè hi havia una casa que impedia el pas al carrer de Santa Maria. Per comunicar-se, on hi ha ara una papereria molt coneguda, hi havia un carreró igual d’estret que anava a parar a un reixat situat al costat d’una botiga franquiciada de fotografia del carrer de Santa Maria. Si passeu per allà, us n’adonareu que aquest reixat encara existeix. A més, si us fixeu, veureu que hi havia hagut aquest carreró perquè les cases tenen obertures que donen al carreró que conduïa al de Xerric. Aquest reixat, durant molts anys, havia servit de magatzem de llenya del forn de Cal Tanu. A primers de segle, l’Ajuntament va adquirir la casa que obstruïa el pas al carrer de Santa Maria.
Més tard, quan van enderrocar la casa pairal de Cal Xerric (d’aquí el nom del carrer actual), la nova edificació va anul·lar el carreró que unia amb el de Santa Maria.

Abans i durant la Guerra Civil, a un dels edificis del carreró de la Lluna hi havia instal·lat el magatzem del sindicat agrícola que subministrava el gènere que necessitaven els pagesos. Com us he explicat abans, es va construir aquest pont sobre el torrent de la Bomba i del Xep perquè el torrentó del Xep comunica amb el de la Bomba uns metres més amunt, que és aquest carreró estret que hi ha entre la llar d’avis i les edificacions. Aquell torrentó el van cobrir, com totes les rieres, i passa per sota. Es va construir el pont per unir el carrer de Xerric amb la nova urbanització.

Jo recordo un carrer amb un veïnat molt ben avingut i que encara ara mantenen la tradició de fer un sopar al carrer a primers de setembre. Això passava a molts carrers. Quan hi havia un esdeveniment a alguna casa, tot el veïnat acudia a veure què passava i si necessitaven ajuda. Actualment, és molt difícil que passi, ara és molt diferent. Quan ara, per exemple, hi ha un difunt, ningú se n’assabenta o no hi participa. Abans, fins i tot, les dones sortien amb les cadires fora al carrer ja que de trànsit només n’hi havia de bon matí, quan els carros anaven a treballar, o al vespre, quan arribaven. Les dones, fora al carrer, pelaven patates, triaven gra o jugaven a cartes perquè era molt normal que una colla de 5 dones muntessin una timba i jugaven amb grans de blat de moro, mongetes, amb el que hi hagués. Ara bé, la quimera de jugar i perdre era la mateixa.