El Pont Petit

Les generacions actuals, en anomenar aquest pont, no saben de què els parlo. Però quan es va construir la carretera de l’Arrabassada, aquest pontet era el que cobria el torrent de la Bomba i el pontet del Gep, que més amunt s’unia amb el de la Bomba. Concretament, aquest pont se situava a l’avinguda de Francesc Moragas, entre el carrer de Sant Bonaventura i el començament de la rambla del Celler.

El torrent passa per sota de la rambla del Celler i, quan arriba on és ara el poliesportiu, connecta amb el torrent de Can Mora. En deien el pont Petit perquè més amunt hi havia el pont que cobria el torrent de can Mora el qual tenia tres ulls. Les edificacions que van fer al seu voltant van fer que quedessin tapats dos dels ulls del pont. La carretera de l’Arrabassada es va poder començar a construir cap a finals del 1860 perquè la majoria de propietaris que vivien just per on passava la carretera, van cedir els terrenys i també jornals. És a dir, si tenien carros, brasers, etc., els donaven per poder pagar les obres que van durar deu anys.

Durant la dictadura de Primo de Ribera, el 1920, van haver de fer més gran la carretera de l’Arrabassada. I doncs, la masia de Can Perebell es va veure afectada i van haver de tirar una part a terra. A la banda esquerra del pont Petit, mirant cap al torrent de la Bomba, hi havia l’era de la masia de Can Perebell. Jo era molt petit però encara recordo d’haver-hi anat a jugar perquè estava ple d’herbes i això volia dir que no la feien servir. Aquesta era va ser adquirida, cap als anys 30, per la família Vilarasau. Allà hi van edificar el que seria el primer garatge de reparació de cotxes de Sant Cugat (rambla del Celler, on hi ha una fruiteria i una botiga de matalassos).Més avall, hi havia un tancat amb dos horts; un era de l’herbolari del carrer de Santiago Rusiñol i l’altre de la família Buscallà, que tenia una bassa per regar les plantes de casa seva.

A l’altra banda, és a dir, al cantó dret on hi ha ara una botiga de roba d’home, hi havia, segons un escrit que ens va deixar la Marieta de Cal Guillem sobre les fires de finals del s. xix, una alba molt grossa que del seu peu en sortia un raig d’aigua com una cuixa. Això servia perquè quan arribaven les fires de maig i de setembre, com que venia molta gent amb tartanes i carros de fora de Sant Cugat, acampaven on ara hi ha el poliesportiu, on hi havia la masia de Can Ganxet de la Riera. Rere d’aquesta alba, hi havia un hort que més tard el va llogar la família Porta.