Gallego: "El barri del Monestir és la màquina del temps, estem com als anys 60"

La santcugatenca Mireia Gallego, que està molt implicada amb el dia a dia del barri, és una de les responsables de la pàgina de Facebook del barri de Sant Francesc-Monestir

Fa més de 20 anys que Mireia Gallego va arribar a Sant Cugat. Ella i el seu marit coneixien des de feia anys el municipi i els semblava el lloc idoni per establir-se. El barri que van triar va ser el de Sant Francesc Monestir, un barri que els va donar la impressió de "sensació de barri". 

El TOT Sant Cugat entrevista a Mireia Gallego per parlar del barri.

Fa 20 anys que va arribar, com ha canviat aquest barri?
No molt. Jo crec que el problema principal pel qual ens hem implicat més la gent, ha estat per això. Perquè durant tots aquests anys, Sant Cugat va patir un gran creixement i aleshores veiem com s'invertia molt en barris nous, però aquí no ha canviat res. Jo crec que en part, moltes de les queixes veïnals era això, que veies que hi havia una gran inversió a nous barris, però en aquest va haver-hi una deixadesa, el van deixar estar.

L'arribada de famílies noves li han donat més vida al barri?
Sí, jo crec que el gran canvi s'ha donat d'uns anys cap aquí. Primer amb la immigració que va venir i que va canviar el panorama social del barri. I després, d'altra banda, amb la crisi econòmica moltes famílies que potser havien anat a viure a altres llocs, van tornar al barri dels seus pares. Ara tenim un barri totalment eclèctic. Tenim moltes famílies amb nens petits, gent molt gran. També han canviat les necessitats del barri. Els nostres parcs s'han quedat petits amb relació amb el que era abans. I les activitats que es feien, també.

Aquesta és una de les vostres reivindicacions...

Sí. Es van fer unes enquestes a la gent del barri i vam veure que hi havia un gran desconeixement de la gent, del que es feia al Xalet Negre i que hi havia molt poca oferta. La gent no té la sensació que el Xalet formi part del barri. El Xalet és un lloc més, però no hi ha una cohesió. Hauria de ser un punt neuràlgic on tothom anés. 

Al barri no hi ha activitats, hi ha demandes contínues. A nosaltres ens seria igual el tipus d'activitat, però que fes que la gent es mogués i es desplacés. Crec que aquesta és la mancança principal. De res serveix que ens facin un barri preciós si no l'acompanyem d'activitats per donar-li vida.

 

Pot ser que hi hagi hagut durant molts anys complex d'inferioritat en aquest barri?
Sí. El pitjor de tot és que parles amb qualsevol persona del barri, sobretot gent més gran, i hi ha una desafecció total entre el barri i l'administració. Perquè durant molts anys van veure que s'invertien molts diners, per exemple, en els parcs infantils d'altres barris, que està molt bé, però clar, aquí al barri no. Som darrere del Monestir. És un mur, no es veu, però hi és. De fet som la porta d'entrada de Sant Cugat, encara que pugui semblar la de sortida. Ja que venem un Sant Cugat verd, bonic, xic, i tant smart, venguem també la seva entrada.

"La gent té ganes de veure un altre barri i de veure una avinguda de Cerdanyola nova"

La conferència tindrà lloc al Xalet Negre FOTO: Artur Ribera

Quins són els aspectes a millorar del barri?
Jo crec que el principal, fora del pla de millora, és que falten activitats. Crec que s'hauria de reactivar, i molt, el tema del Xalet Negre. 

Que fos un casal del barri?
Sí, que fos un casal per tots i per tothom. Que no només fos una seu d'entitats. També cal millorar el tema de seguretat. Ara està més calmat, però hem tingut problemes. I si això ho ajuntem també a una inversió per reactivar el comerç, que és molt important, i el pla de millora, ho tenim cobert.

Parlant d'aquest pla de millora, no tothom hi està d'acord, quin és el punt de vista que ha copsat?
Ha canviat el barri i doncs els punts de vista també van canviant. Abans hi havia més oposició, ara és tot al contrari. Aquí és com entrar en una màquina del temps, estem igual que als 60. La gent té ganes de veure un altre barri i de veure una avinguda de Cerdanyola nova, de veure carrers fets per la gent, no pels cotxes, o només pel comerç.

L'ajuntament ha començat una ronda de reunions amb els representants del barri, per acabar de perfilar una mica com serà aquest pla de millora. Hi ha desavinences entre els sectors?
A les tres reunions que hi ha hagut fins ara, hi ha molt poca gent que estigui en desacord. Moltes de les pors que molta gent pot tenir, quan es comenci i vegin com quedarà, s'esvairan, que és el que va passar també en el centre de Sant Cugat. Això no és nou. Ha passat sempre que s'ha fet de vianants algun carrer. Jo crec que guanyarem.

I del tema de l'amfiteatre, que ara sembla que s'ha frenat per 200 signatures, què us sembla?
A nosaltres molt malament. Entre altres coses, perquè jo no sé si la gent sap tot el que implica els pressupostos participatius. 

Jo era molt crítica al principi, no volíem que es convertís en un punt de botellon i es van acordar diverses coses amb l'Ajuntament per assegurar-nos que tot això no passés. El projecte anava a començar al gener i es presenten al ple municipal dos veïns amb 200 signatures i aconsegueixen aturar-ho. I dius, on han quedat les més de 2000 signatures que estaven a favor?

Ens va semblar injust, per tota la feina i el poc respecte que potser es tenia a tota la lluita feta, per fer del barri a un lloc millor. Jo crec que hi ha gent que va signar que tenia un gran desconeixement. Ens va semblar una mena de traïció. Espero que això es repensi. Perquè si després que la gent voti els pressupostos participatius, qualsevol t'ho pot tombar, aquí tenim un problema.

En quin moment t'involucres tant en el barri?
Recordo fa anys que va haver-hi una forta baralla a la plaça del Coll i aquell dia vaig dir, no podem deixar que el barri continuï amb aquesta degradació constant que cada vegada era més. El punt d'inflexió, però, va ser quan vam decidir fa uns dos anys, de fer el grup de Facebook.

El grup de Facebook va servir una mica de plataforma per donar veu a la gent que de normal no està afiliada a associacions veïnals ni res, però sí que està ficada en les xarxes socials, que és gairebé tothom. Era com donar una mica d'informació a la gent del barri i a la inversa. I a partir d'aquí van sortint reunions, consells de barri i de cop estàs involucrat del tot. Però som molta gent que ens coordinem.

Què li ha aportat aquesta implicació amb el barri i què ha après?

Un munt de coses. He conegut a gent maquíssima de tots els àmbits. He après a no ser egocèntrica. A pensar i mesurar les coses com les dius... i sobretot a veure que no pots jutjar les coses abans. Primer has d'anar, informar-te, assessorar-te, però queixar-te per queixar-te no. I respectar el que digui tothom, perquè hi ha moltes maneres de pensar. També m'ha ensenyat a què com més t'impliques més creixes en l'àmbit personal. Més t'aporta i més pots aportar tu... és com una cadena de favors... 

Més informació
 
Comentaris

Destaquem