A quina edat ja no tindrem edat?

-Ei, com va? Quant de temps...!
-Des de la Festa Major de l'any passat, em sembla... O la de fa dos anys?
-Si em dius que en fa cinc, també m'ho creuria. Els anys passen i tot segueix igual.
-Per mi no, que ara tinc una altra nòvia.
-Sí? I què, ja viviu junts?
-No, ella viu amb els pares.

-Sí, he trobat feina, estic a una agència de publicitat, a Barcelona.
-Que bé, me n'alegro! Segur que ens trobem al tren algun dia.
-Jo torno al migdia, faig mitja jornada, només.
-Què dius, i això?
-És un contracte de pràctiques.
-Però si...
-Calla, calla.

-Què fort, m'he trobat amb una antiga veïna i està embarassada!
-Ah sí? Quina il·lusió, no?
-Però què dius! Se li ha anat l'olla...
-És molt jove o què?
-Sí, bé, una mica més gran que nosaltres, ja ha fet els trenta em sembla. Què fort...
-...

-Aquí hi ha molta canalleta...
-Nosaltres també sortíem quan teníem la seva edat.
-Ja no ho hauríem de fer?
-Només dic que fa molts anys que som joves, els que encara som joves.
-A quina edat ja no tindrem edat?

*Qualsevol coincidència amb la realitat és intencionada. Casualitats, les justes.

Segueix la @sarabellapg a Twitter