Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Conec l'Àlvar Roda des de joveneta; recordo aquella ballada del Paga-li, Joan fent parella amb ell amb vint anyets cadascun (som de la mateixa quinta!!!). L'Àlvar ben plantat amb els cabells rinxolats i amb aquells ullets seductors... Ara ja n'ha fet seixanta (i jo també!!!).
L'Àlvar s'ha embolicat i ens ha embolicat en molts dels merders d'aquest poble: Amics de Sant Cugat, Festa de Tardor, Universitat de la Pau, Fundació Sant Cugat, Amics de Pedra i sang... Com el seu pare, el patriarca Frederic Roda, és un home que li brollen les idees com un doll. Té una mena d'incontinència d'idees amb què ho embolica tot i a tothom i així va fent camí. En aquest camí han destacat moltes de les seves virtuts: l'home cívic, l'activista per la pau, el seu profund sentiment de país, i algun "pecat"...(el seu pas per la política, no sempre ha estat ben comprès per alguns sectors timorats).
És un home que sovint ha aconseguit la quadratura del cercle: ser santcugatenc sense deixar de ser bellaterrenc; estimar profundament la Cerdanya, sense abandonar mai la seva estimada Formentera; sentir-se socialista i profundament catalanista...Procedent d'una família de teatreros influent dins la burgesia catalana, ell confessa haver-se sentit entre tanta llumenera escènica una mica com el fill menys dotat per aquests afers. Una apreciació que no compartim els altres: el poden veure cada Nadal a Pedra i sang o els estius a les Lectures a la Fresca i en el record aquella "Pregària de guerra" de Mark Twain que va rodar per tot Catalunya.
Ara, amb això del pas a la seixantena, ha muntat aquest recital de cantautor rememorant aquells anys que amb els seus germans Frederic i Ignasi formaven les tres rodes d'aquell tricicle, l'autèntic!!! En aquest nou sarau anomenat No canto en mi mateix, hi ha implicada la seva germana Meritxell que li ha construït un espectacle ben tramat i profundament poètic, una neboda que balla de meravella, una pianista (que no forma part del clan, però on fins i tot el piano té rodes!), un material audiovisual, marca Roda's, plàstic i sensible i un Àlvar contingut (sí, contingut!!!) cantant i parlant i honorant els poetes del país. Un espectacle altament recomanable format per un tràiler ple de rodes que no paren de rodar.
El dissabte 10 de novembre estarà a El Siglo, vagin i hi redescobriran el Roda heterodox, àcrata, épatant, seductor i tendre que tots ja coneixem.
L'Àlvar s'ha embolicat i ens ha embolicat en molts dels merders d'aquest poble: Amics de Sant Cugat, Festa de Tardor, Universitat de la Pau, Fundació Sant Cugat, Amics de Pedra i sang... Com el seu pare, el patriarca Frederic Roda, és un home que li brollen les idees com un doll. Té una mena d'incontinència d'idees amb què ho embolica tot i a tothom i així va fent camí. En aquest camí han destacat moltes de les seves virtuts: l'home cívic, l'activista per la pau, el seu profund sentiment de país, i algun "pecat"...(el seu pas per la política, no sempre ha estat ben comprès per alguns sectors timorats).
És un home que sovint ha aconseguit la quadratura del cercle: ser santcugatenc sense deixar de ser bellaterrenc; estimar profundament la Cerdanya, sense abandonar mai la seva estimada Formentera; sentir-se socialista i profundament catalanista...Procedent d'una família de teatreros influent dins la burgesia catalana, ell confessa haver-se sentit entre tanta llumenera escènica una mica com el fill menys dotat per aquests afers. Una apreciació que no compartim els altres: el poden veure cada Nadal a Pedra i sang o els estius a les Lectures a la Fresca i en el record aquella "Pregària de guerra" de Mark Twain que va rodar per tot Catalunya.
Ara, amb això del pas a la seixantena, ha muntat aquest recital de cantautor rememorant aquells anys que amb els seus germans Frederic i Ignasi formaven les tres rodes d'aquell tricicle, l'autèntic!!! En aquest nou sarau anomenat No canto en mi mateix, hi ha implicada la seva germana Meritxell que li ha construït un espectacle ben tramat i profundament poètic, una neboda que balla de meravella, una pianista (que no forma part del clan, però on fins i tot el piano té rodes!), un material audiovisual, marca Roda's, plàstic i sensible i un Àlvar contingut (sí, contingut!!!) cantant i parlant i honorant els poetes del país. Un espectacle altament recomanable format per un tràiler ple de rodes que no paren de rodar.
El dissabte 10 de novembre estarà a El Siglo, vagin i hi redescobriran el Roda heterodox, àcrata, épatant, seductor i tendre que tots ja coneixem.