Gent de casa (1): Gent de la Unió

M'arriba la notícia que el Be-Birmingham ha atorgat el Premi del Jurat i el Premi del Públic a la Cia A tres bandes de Barcelona, amb la singularitat que un dels membres d'aquesta companyia és el santcugatenc Miquel Segovia. Me n'he alegrat molt!. Precisament feia unes setmanes que havia trucat al Miqui per demanar-li si voldria participar a Les Lectures a la Fresca d'enguany i em va dir que no podia perquè se n'anava a Birmingham; estava molt il·lusionat perquè els havien seleccionat entre tres-centes propostes d'arreu del món que s'havien presentat. Estava totalment absort en el treball de creació de l'espectacle (molta gent ignora l'enorme esforç i el treball d'assaig que suposa posar en peu un espectacle i, en especial, com és el cas, d'un espectacle de creació col·lectiva). El Miquel Segovia és llicenciat per l'Institut del Teatre i es va iniciar en el món del teatre de petit en els Tallers de teatre de la Sílvia Servan, a on ara fa de professor. De fet hem pogut gaudir d'una interpretació seva a l'espectacle A l'altra banda/De l'autre côté, que fa poc es va presentar al teatre de la Unió. Treballa amb gent, companys graduats per l'Institut del Teatre, amb un concepte de teatre experimental i mestís on es barregen llengües, text i gest.

Aquests dies, arran de Les Lectures, també he tingut la oportunitat de treballar d'aprop amb la Marta Uxan i el Roger Casadellà, ambdós dels Tallers de Teatre de la Unió, als quals una vegada desapareguda la mestra i creadora, Sílvia Servan, estan donant un nou impuls. De fet, amb la Marta fa molt de temps que ens coneixem i hem treballat en diferents ocasions, però el salt qualitatiu i la saviesa escènica de les seves últimes interpretacions ha estat espectacular. Es tracta d'una actriu d'una gran versalitat que en la seva faceta de cantant-actriu la podem recordar en el trio antològic format amb la Sònia i la Martina a Cabaret Porcel, en un tête a tête dramàtic amb la Carme González, interpretant mare i filla a Galatea, o al monòleg Cactus a La Lectura de Firduqui d'enguany on va fer una interpretació plena d'ironia i sensibilitat.

El Roger també és, per mi, un vell (jove!) actor conegut. Hem col·laborat en obres de text: La Màscara, L'héroe, fent l'Aquiles a Galatea...i sempre m'ha semblat un actor amb una gran energia interna i una forta expressivitat (la interpretació del mag-demiürg a Firduqui ha estat impagable!). Sovint el podem trobar en espectacles de la seva pròpia companyia, Metromàtic, o en col·laboracions en espectacles de petit format a Cal Ninot.

Tots ells són mostra del pòsit humà i interpretatiu que pot deixar el teatre quan l'agafes de petit o a la adolescència. Tots ells han estat nens i nenes que han fet tallers amb mestres de teatre i ara són ells els mestres de teatre dels tallers! I a més, són gent de casa!