Gent de casa (3): Una família singular

El Jordi, la Gisela i la Guida són pare, mare i filla i són com la família Trapp, una família d'artistes. El pare és músic, escriptor, cineasta: "Puc posar música a la seva vida, què prefereix que toqui: el piano, la tenora o el bandoneó; també els hi puc fer un vers o escriure una novel·la, o si volen puc dirigir una pel·lícula o un programa a la TV3, la nostra". La Gigi, tot i que a primer cop d'ull pugui semblar una rata de biblioteca, és una farandulera amb tots els atributs: "Què prefereixen, que actuï, que imiti, que balli, que canti o que faci una de les Fúries dels Pastorets?" I és clar, la nena, la Guida, els hi ha sortit artista.

Això pensava, l'altre dia, a l'espai dels Castanyers veient la Guida (juntament amb la Laura, la Imma i el Víctor) interpretar i cantar amb una desimboltura total a "Nevares", l'última de les Lectures a la fresca. Si algú pensa que això de l'art és com un bolet que surt com per art de màgia, jo més aviat penso tot el contrari, de lo que se come se cría, que diuen per terres de Castella. Fa uns dies vaig tenir ocasió de visitar-los a casa seva amb motiu de la col·laboració de la Gisela i el Jordi a "Firduqui", la segona de les Lectures a la fresca, i em vaig sentir com si entrés en una casa de gnòmons, una casa a la mida de la nena: la decoració, l'habitació dels jocs al costat del menjador, els instruments musicals presents a tota la casa i, la nena, que amb va rebre disfressada. Tot en aquella casa propiciava un ambient màgic i artístic. Una casa i uns pares que eren un bon brou de cultiu per motivar la sensibilitat de la filla.

De moment els faig dues recomanacions:
No és perdin el primer llargmetratge de Jordi Lara "Ventre blanc", una pel·lícula a mig camí entre la ficció i el documental sobre la vida de les persones que porten els capgrossos a la ciutat de Vic. Una frase promocional de la pel·lícula no pot ser més significativa: "Ventre blanc" és una faula crua sobre altres maneres de buscar la felicitat en la voràgine de la societat actual de consum i aparador.

I si tenen oportunitat vegin la Gisela Figueras i l'Elisenda Rué interpretant les dues cortesanes de "Converses de meuques"; un text ràbiosament actual i divertit, escrit fa més de dos mil anys per Llucià de Samòsala, i entendran perquè els clàssics són clàssics i poden parlar de tu a tu a persones del segle XXI.

De la Guida, ja en sentirem a parlar...