Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El dijous 26 de juliol en aquesta pàgina web encetava amb l'article titulat "Gent de la Unió" una sèrie de tres escrits dedicats a gent de casa que han travessat fronteres físiques o interpretatives. Ara vull dedicar aquest segon article a la gent de la Ràdio. Si ens fixem en l'arxiconeguda fotografia fundacional de Ràdio Sant Cugat (ara portal multimèdia Cugat.cat, però pels santcugatencs de tota la vida, "La Ràdio") que, per cert, fa poc ha fet 30 anys –felicitats per la feina feta!– hi veurem tres personatges característics, homes de teatre i de ràdio a la vegada. Em refereixo a Joan Fàbregas, Pere Pahissa i Joan Vallvé. Tots tres han assaborit el verí del teatre i el de la ràdio.
El Fabri i el Pahissa amb un perfil molt semblant. Gent que provenen del món del teatre d'aficionats de la mà de l'Ernest Naté i de l'Agrupació Teatral Maragall, que tenia la seva seu en una petita sala en els baixos del Palau Abacial. Gent molt considerada en el seu temps i que, juntament amb el desaparegut Joan Llamas, són els grans referents del teatre santcugatenc en els anys 50-60-70.
El Fabri va anar simultaniejant la seva feina a la Ràdio amb les actuacions teatrals a la Sala Parroquial, al Teatre de la Unió, i més endavant amb l'Esbart, amb Tetrateatre o amb els Amics de Pedra i Sang. Pel Pere, en canvi, l'arribada a la Ràdio, i el fet que durant molts anys portés el pes del programa en directe "Roda d'amics" dels diumenges va significar la ruptura amb el món de l'escena i va anar cultivant a través de les ones aquesta veu greu, envellutada i terriblement suggerent que el caracteritza. Tots dos han format la parella emblemàtica del Medir i el Cugat.
Del Fàbregas, ara mig retirat de la tasca interpretativa per l'edat, no descobriré la seva vàlua interpretativa, indubtablement com a actor còmic, però amb un gran potencial dramàtic, sovint desaprofitat, per gest i per timbre de veu -greu, profunda i matisada-. Però us vull parlar en especial del retrobament amb el Pere, amb qui havia compartit repartiment en algunes obres dirigides pel Llamas, i que ha tornat a fer col·laboracions teatrals una vegada jubilat de la ràdio. Amb els Amics de Pedra i Sang, des de fa un parell de Nadals, simultanieja el personatge de Monjo estudiós amb Josep Maria Jaumà. L'any passat a la Lectura a fresca de "Passi-ho bé, Senyor Sagarra!" ja varem poder gaudir de la lectura suggerent de l'article de Sagarra dedicat al Port de la Selva, confirmada en l'edició d'aquest any amb la lectura de "El desert". Però ha estat a Les Lectures d'enguany on hem pogut assaborir el gran moment de Pere Pahissa com a intèrpret en dos personatges antagònics: el capellà de "Taula rodona" i, d'una manera molt especial, en la creació antològica del personatge de Depa Carel·li, l'assassí, en el conte "La consciència, visitadora social" (amb tot els respectes per l'enyorat Rubianes que ens el va descobrir a "Antaviana"). Pere Pahissa està en un moment dolç amb una gran maduresa interpretativa. Desitjo que les seves opcions personals permetin seguir per aquest camí tant suggerent i enriquidor per ell i pel públic.
En Joan Vallvé també és un home de ràdio que sovint s'ha sentit atret pel cuquet del teatre. Durant un temps va ser intèrpret assidu d'espectacles de Mira-sol Teatre. Actualment condueix el programa "Música entre amics" i sovint l'hem trobat en programes d'entreteniment de l'emissora local. És un actor amb una gran vis còmica. Últimament l'hem vist col·laborar en les Lectures de "La filla del Carmesí", "Galatea" i, enguany, interpretant un memorable Enric (tête a tête amb en Jaume Pla) a "Em dic Pere i dos cognoms més". Al Nadal podeu veure'l a "Pedra i Sang" fent una difícil i encertada recreació del "Monjo cellerer", paper que fou creat per a Joan Llamas.
Moltes vegades les Lectures a la fresca s'han nodrit de gent de la Ràdio, i la gent de la Ràdio s'ha nodrit d'aquests actors del teatre santcugatenc. Ambdós hi han sortit guanyant. Llàstima que la Ràdio hagi aparcat (per la crisi?!) l'espai que dedicava a la poesia i llàstima que s'hagi bandejat un gènere, el del teatre radiofònic, que tantes possibilitats tindria amb un planter actoral com el santcugatenc. Seria una manera d'aprofitar i gaudir de la gent de casa.
El Fabri i el Pahissa amb un perfil molt semblant. Gent que provenen del món del teatre d'aficionats de la mà de l'Ernest Naté i de l'Agrupació Teatral Maragall, que tenia la seva seu en una petita sala en els baixos del Palau Abacial. Gent molt considerada en el seu temps i que, juntament amb el desaparegut Joan Llamas, són els grans referents del teatre santcugatenc en els anys 50-60-70.
El Fabri va anar simultaniejant la seva feina a la Ràdio amb les actuacions teatrals a la Sala Parroquial, al Teatre de la Unió, i més endavant amb l'Esbart, amb Tetrateatre o amb els Amics de Pedra i Sang. Pel Pere, en canvi, l'arribada a la Ràdio, i el fet que durant molts anys portés el pes del programa en directe "Roda d'amics" dels diumenges va significar la ruptura amb el món de l'escena i va anar cultivant a través de les ones aquesta veu greu, envellutada i terriblement suggerent que el caracteritza. Tots dos han format la parella emblemàtica del Medir i el Cugat.
Del Fàbregas, ara mig retirat de la tasca interpretativa per l'edat, no descobriré la seva vàlua interpretativa, indubtablement com a actor còmic, però amb un gran potencial dramàtic, sovint desaprofitat, per gest i per timbre de veu -greu, profunda i matisada-. Però us vull parlar en especial del retrobament amb el Pere, amb qui havia compartit repartiment en algunes obres dirigides pel Llamas, i que ha tornat a fer col·laboracions teatrals una vegada jubilat de la ràdio. Amb els Amics de Pedra i Sang, des de fa un parell de Nadals, simultanieja el personatge de Monjo estudiós amb Josep Maria Jaumà. L'any passat a la Lectura a fresca de "Passi-ho bé, Senyor Sagarra!" ja varem poder gaudir de la lectura suggerent de l'article de Sagarra dedicat al Port de la Selva, confirmada en l'edició d'aquest any amb la lectura de "El desert". Però ha estat a Les Lectures d'enguany on hem pogut assaborir el gran moment de Pere Pahissa com a intèrpret en dos personatges antagònics: el capellà de "Taula rodona" i, d'una manera molt especial, en la creació antològica del personatge de Depa Carel·li, l'assassí, en el conte "La consciència, visitadora social" (amb tot els respectes per l'enyorat Rubianes que ens el va descobrir a "Antaviana"). Pere Pahissa està en un moment dolç amb una gran maduresa interpretativa. Desitjo que les seves opcions personals permetin seguir per aquest camí tant suggerent i enriquidor per ell i pel públic.
En Joan Vallvé també és un home de ràdio que sovint s'ha sentit atret pel cuquet del teatre. Durant un temps va ser intèrpret assidu d'espectacles de Mira-sol Teatre. Actualment condueix el programa "Música entre amics" i sovint l'hem trobat en programes d'entreteniment de l'emissora local. És un actor amb una gran vis còmica. Últimament l'hem vist col·laborar en les Lectures de "La filla del Carmesí", "Galatea" i, enguany, interpretant un memorable Enric (tête a tête amb en Jaume Pla) a "Em dic Pere i dos cognoms més". Al Nadal podeu veure'l a "Pedra i Sang" fent una difícil i encertada recreació del "Monjo cellerer", paper que fou creat per a Joan Llamas.
Moltes vegades les Lectures a la fresca s'han nodrit de gent de la Ràdio, i la gent de la Ràdio s'ha nodrit d'aquests actors del teatre santcugatenc. Ambdós hi han sortit guanyant. Llàstima que la Ràdio hagi aparcat (per la crisi?!) l'espai que dedicava a la poesia i llàstima que s'hagi bandejat un gènere, el del teatre radiofònic, que tantes possibilitats tindria amb un planter actoral com el santcugatenc. Seria una manera d'aprofitar i gaudir de la gent de casa.