Estimats Reis Mags de Borbó

Aquest any hem estat molt bons. He estat un any molt dur i com Ses Majestats segur que no saben, molta gent ha perdut la feina, alguns, la casa i altres han hagut de tancar el negoci.

Segur que a terres llunyanes, al país de la Zarzuela, no han tingut notícies que aquí, un país de gent valenta i amb empenta, malgrat tot, la gent ha seguit tirant endavant; posant il·lusió, esforç i molta, molta feina.

Aprofito aquestes dates en què Ses Majestats fan realitat tots els somnis per demanar-vos un cap d'Estat que pugui decidir la ciutadania, que estigui sota la sobirania del poble i que, com emana de la Constitució, no ens representi per la ‘Gràcia de Déu’.

Demano perdó per la irreverència, però estic feta un embolic. A l'escola em diuen que tenim igualtat d'oportunitats, però, nosaltres no podem ser Rei. A classe diuen que la grandesa de la democràcia rau en el fet que la sobirania resideix en el poble, però el poble no decideix.

Sé que Ses Majestats tenen moooolta feina, i que no arriben a tot. En tot cas, pensi que som país de pencaires, que paguem i no rebem, i que si algun dia, de pas, es recorda de Catalunya, aquí hi ha un munt de gent que parlen una llengua pròpia, tenen una cultura pròpia i un autogovern propi.

Ho dic perquè no li he sentit mai un mot en català, malgrat que la Constitució consagra Espanya com un país plurinacional.

No vull marxar sense enviar una càlida abraçada a tota la seva família, esperant que estiguin tots bé. Gendres, filles, néts i prínceps.

No pateixi per nosaltres, seguirem treballant. No demano pas que ens ajudi, això ja ens ho farem, només que ens deixi un sol regal: una urna per, en el futur, escollir el nostre cap d'Estat.

Molt sincerament,
La seva súbdita