Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
De vegades, abans d'adormir-te, et sembla que podries compondre la cançó més meravellosa del món. Com que no toques cap instrument, intentes escriure la lletra, però t'encalles al segon paràgraf i ho deixes estar.
Un amic et convida a dinar i et prepara un rostit per llepar-se'n els dits. Li demanes la recepta i abans de tornar a casa t'atures a comprar els ingredients al mercat. El resultat és catastròfic. No s'atreveix a tastar-lo ni el gos.
Estàs a punt de perdre l'últim tren i fas un sprint. No hi arribes i, a sobre, et torces el turmell.
Te n'ha passat alguna, d'aquestes? A mi sí. Totes.
Aquests són alguns dels meus límits. Els conec prou bé. Els accepto. M'hi sento còmoda, fins i tot. Però n'hi ha d'altres contra els que encara lluito constantment. Potser aquesta és l'única manera de superar-los? O, potser, no, potser és una guerra perduda, no ho sé.
I després encara hi ha un tercer grup: el de tots aquells límits invisibles que ni tan sols sospito que tinc. Amb el temps els aniré descobrint. Segur.
De límits, i de molt més, parla El discret encant de la gàbia, l'últim espectacle del grup de Teatre Social FEMAREC. Des del 1997, aquest col·lectiu format pels treballadors del Centre Especial de Treball amb discapacitat psíquica o trastorn mental, presenta, cada any, i amb la direcció de Glòria Rognoni, un espectacle original i trencador que no deixa indeferent a ningú. Teatre i reflexió, dos conceptes que no sempre van de la mà... En el cas de FEMAREC, sí.
Segueix la @sarabellapg a Twitter
Un amic et convida a dinar i et prepara un rostit per llepar-se'n els dits. Li demanes la recepta i abans de tornar a casa t'atures a comprar els ingredients al mercat. El resultat és catastròfic. No s'atreveix a tastar-lo ni el gos.
Estàs a punt de perdre l'últim tren i fas un sprint. No hi arribes i, a sobre, et torces el turmell.
Te n'ha passat alguna, d'aquestes? A mi sí. Totes.
Aquests són alguns dels meus límits. Els conec prou bé. Els accepto. M'hi sento còmoda, fins i tot. Però n'hi ha d'altres contra els que encara lluito constantment. Potser aquesta és l'única manera de superar-los? O, potser, no, potser és una guerra perduda, no ho sé.
I després encara hi ha un tercer grup: el de tots aquells límits invisibles que ni tan sols sospito que tinc. Amb el temps els aniré descobrint. Segur.
De límits, i de molt més, parla El discret encant de la gàbia, l'últim espectacle del grup de Teatre Social FEMAREC. Des del 1997, aquest col·lectiu format pels treballadors del Centre Especial de Treball amb discapacitat psíquica o trastorn mental, presenta, cada any, i amb la direcció de Glòria Rognoni, un espectacle original i trencador que no deixa indeferent a ningú. Teatre i reflexió, dos conceptes que no sempre van de la mà... En el cas de FEMAREC, sí.
Segueix la @sarabellapg a Twitter