Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Quan es convoquen manifestacions o concentracions davant les seus d’un partit polític, i en aquestes es produeixen incidents com ara el llançament de pedres i el trencament de vidres, tant responsables són els que les han llençat com els que han contribuït a que això passés, al no fer res per evitar-ho.
Això, exactament és el que va succeir el passat 21 de febrer davant la seu del Partit Popular quan a partir d’una convocatòria feta a través de les xarxes socials, una quarantena de personatges es van concentrar davant la seu del partit i algun subjecte dels presents amb res més al cap que uns ideals propis del feixisme, l’odi, la intolerància i el pensament únic, es va dedicar a llençar pedres fins aconseguir trencar-hi els vidres. Posteriorment, en concret la nit del passat 9 de març, algú, que s’hauria quedat amb les ganes d’imitar la gesta, hi va tornar i amb una altra pedra va tornar a trencar-hi els vidres.
La reacció dels partits democràtics de la ciutat, que no van tardar a condemnar les agressions a la seu i a solidaritzar-se amb el Partit Popular i fins i tot l’Ajuntament de Sant Cugat va signar una declaració institucional en el marc de la Junta de Portaveus, ha estat lloable. Lamentablement però, no tothom ha estat a l’alçada de les circumstàncies. Per primer cop a Sant Cugat una declaració institucional de condemna d’una agressió a un partit polític, amb independència de les seves sigles, no ha estat aprovada per unanimitat.
La negativa dels representants de les CUP a adherir-se a la declaració institucional posa de manifest que a Sant Cugat hi ha representants electes al Consistori que es neguen a condemnar la violència contra un partit polític de la ciutat i aquest és un precedent perillós que no té cap justificació. La forma de procedir d’aquest partit i les declaracions fetes pel seu portaveu davant aquest assumpte són similars a les d’aquells amb els que simpatitzen i donen suport al País Basc, que tampoc han condemnat mai un acte violent.
Coneixent doncs als companys de viatge, no ens podem estranyar, per tant, de les actituds dels representants de les CUP a l’Ajuntament davant aquests fets, doncs no han fet res més que mostrar-se tal com són i tal com pensen. A Sant Cugat les CUP han viscut massa temps sota el paraigües d’alguns que interessadament els han protegit i rigut les gràcies. Ja va sent hora de que se’ls desemmascari i se’ls mostri davant la ciutadania amb tota la seva esplendor.
Sàpiguen les CUP i els seus amics de l’Assemblea de Joves que les agressions no tenen cabuda en una societat democràtica i res les pot justificar. Ni les pedres ni les amenaces aconseguiran que des del Partit Popular deixem de dir o de fer allò en el que creiem. Seguirem defensant les nostres conviccions i valors amb la cara ben alta i amb l’esperit i la voluntat de millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans, inclosos els intolerants que ens agredeixen. I ho farem amb el suport de milers de catalans, també de santcugatencs, que ens han donat el seu suport elecció darrera elecció, portant-nos a ser avui la segona força política en representació al Consistori.
Això, exactament és el que va succeir el passat 21 de febrer davant la seu del Partit Popular quan a partir d’una convocatòria feta a través de les xarxes socials, una quarantena de personatges es van concentrar davant la seu del partit i algun subjecte dels presents amb res més al cap que uns ideals propis del feixisme, l’odi, la intolerància i el pensament únic, es va dedicar a llençar pedres fins aconseguir trencar-hi els vidres. Posteriorment, en concret la nit del passat 9 de març, algú, que s’hauria quedat amb les ganes d’imitar la gesta, hi va tornar i amb una altra pedra va tornar a trencar-hi els vidres.
La reacció dels partits democràtics de la ciutat, que no van tardar a condemnar les agressions a la seu i a solidaritzar-se amb el Partit Popular i fins i tot l’Ajuntament de Sant Cugat va signar una declaració institucional en el marc de la Junta de Portaveus, ha estat lloable. Lamentablement però, no tothom ha estat a l’alçada de les circumstàncies. Per primer cop a Sant Cugat una declaració institucional de condemna d’una agressió a un partit polític, amb independència de les seves sigles, no ha estat aprovada per unanimitat.
La negativa dels representants de les CUP a adherir-se a la declaració institucional posa de manifest que a Sant Cugat hi ha representants electes al Consistori que es neguen a condemnar la violència contra un partit polític de la ciutat i aquest és un precedent perillós que no té cap justificació. La forma de procedir d’aquest partit i les declaracions fetes pel seu portaveu davant aquest assumpte són similars a les d’aquells amb els que simpatitzen i donen suport al País Basc, que tampoc han condemnat mai un acte violent.
Coneixent doncs als companys de viatge, no ens podem estranyar, per tant, de les actituds dels representants de les CUP a l’Ajuntament davant aquests fets, doncs no han fet res més que mostrar-se tal com són i tal com pensen. A Sant Cugat les CUP han viscut massa temps sota el paraigües d’alguns que interessadament els han protegit i rigut les gràcies. Ja va sent hora de que se’ls desemmascari i se’ls mostri davant la ciutadania amb tota la seva esplendor.
Sàpiguen les CUP i els seus amics de l’Assemblea de Joves que les agressions no tenen cabuda en una societat democràtica i res les pot justificar. Ni les pedres ni les amenaces aconseguiran que des del Partit Popular deixem de dir o de fer allò en el que creiem. Seguirem defensant les nostres conviccions i valors amb la cara ben alta i amb l’esperit i la voluntat de millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans, inclosos els intolerants que ens agredeixen. I ho farem amb el suport de milers de catalans, també de santcugatencs, que ens han donat el seu suport elecció darrera elecció, portant-nos a ser avui la segona força política en representació al Consistori.
