Els preus dels pisos baixen dels núvols
Les xifres ens diuen que podem comprar o llogar un pis de 80 metres quadrats a Sant Cugat per 264.000 euros o 880 euros/mes, respectivament. Ara bé, qui disposa d’aquesta quantitat o es pot permetre aquest lloguer? Qui tenia estalvis se’ls ha anat menjant i qui disposa d’un sou estable, ha vist com les successives retallades i congelacions salarials l’han anat devaluant. I pel que fa als bancs i caixes, no cal insistir-hi, només donen facilitats quan es tracta de treure’s el seu stock del damunt. L’orgia del totxo del període 1997-2007 ens ha deixat una situació perversa: els bancs i caixes que ens van prometre un món de propietaris immobiliaris, ara només pensen a regular els seus actius (comptant, això sí, amb els diners públics), deixant a la intempèrie financera les persones que necessiten diners per fer-se amb un habitatge.
Tenim el recurs del lloguer. Ha baixat, però s’ha estabilitzat. I, segons diuen els entesos, farà baixar el preu de compra fins que, en termes relatius, surti més a compte comprar que llogar. Espero, francament, que el costum de llogar s’instal·li a casa nostra. Per quins set sous ens hem d’hipotecar de per vida, al contrari del que fan la majoria d’europeus, per tenir un sostre on aixoplugar-nos? Si ens instal·léssim en uns nivells de lloguer assequibles, per exemple, entorn del 30% dels ingressos familiars, per què hauríem d’hipotecar el nostre dia a dia? Diferents aspectes apunten vers aquesta direcció amb força: el gran stock de pisos que hi ha per ocupar, la improbabilitat que bancs i caixes tornin a submergir-se en una onada irresponsable d’hipoteques i, sobretot, els escassos recursos dels nostres joves per embrancar-se en una aventura de diversos centenars de milers d’euros. Cal, doncs, apostar sense embuts pel lloguer. És per això que em sorprèn que Promusa encara segueixi apostant, en bona part, per la construcció de pisos de venda.
Potser m’equivoqui, però em dóna la impressió que aquesta crisi farà canviar profundament la relació entre els ciutadans i l’habitatge, per passar d’una concepció inversora a una altra més lligada a les necessitats més vitals.
Més informació