Excitació nacional
Reconec que aquests dies, com li vaig dir a un bon amic, estic nacionalment excitada
Sovint he sentit cert pessimisme envers un país, el nostre, que malgrat tenir grans fortaleses, sovint ha hagut d'abaixar el cap. Ara, he vist un poble que ha respost i a un President que ha agafat la responsabilitat, institucional, personal i política, de fer de Catalunya, el proper Estat d'Europa.
Com la que jo tinc, entenc l'excitació nacional com a col·lectiva. Ara bé, cal treballar de manera intel·ligent, serena i pausada, per fer les coses correctament i construir el nostre futur Estat.
Ens calen estructures d'Estat, perquè no en tenim (recaptació d'impostos, per exemple) i el més important, cal veure com articulem legalment un referèndum que Espanya considera del tot il·legal.
Són massa obstacles per a un camí que, certament, no serà fàcil, però que, per primera vegada, tinc l'excitant sensació que hem començat, tots plegats, a avançar.
Mai abans havia pensat, com va dir l'alcaldessa el #11s2012 que "tot està per fer i tot és possible".
Companys: depèn de tots nosaltres!