Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
A Sant Cugat hem tancat el febrer amb 4.288 aturats que, malgrat que són dades inferiors a les d’altres municipis de l’entorn, marquen una tendència a l’alça preocupant. El drama de l’atur és una rifa en la qual tots tenim un número i cap empresa està indemne al marejol que dia sí i dia també castiga l’economia catalana, espanyola i europea.
I els governants? Ens salvaran del drama? Ja avanço que no. Bàsicament perquè està fora de les seves possibilitats i si, en algun moment ho ha estat, no ho han fet. No n’han sabut, no ho han cregut o s’han equivocat. El que més m’impacta de tot plegat és saber que un milió i mig de famílies a tot l’Estat tenen tots els membres a l’atur o que l’atur juvenil arriba a l’esgarrifosa xifra d’un 48’9%. Un país amb aquesta dada d’atur juvenil no té futur. Penso en els centenars de joves que es llicencien cada any sense una expectativa laboral. És frustant. Tant i tant talent malaguanyat que els aboca a marxar a l’estranger. Ens podem permetre aquesta fuga de cervells? Com i quan serem capaços de recuperar-los?
Sóc filla de la generació del baby-boom i penso que la meva generació (la del cassette, del Barri Sèsam i les enciclopèdies en paper) va nèixer sense tanta informació, sense tanta capacitació, amb menys llibertat però amb més possibilitats. Avui els joves tenen dues sortides; marxar o bé inventar. No esperar a trobar feina, sinó crear-se la feina. Aquesta seria per a mi l’opció i la sortida menys dolorosa. Ara bé, caldria abans canviar les bases i la cultura d’aquest país.
La capacitat de crear és innata. Els menuts juguen a construir un món amb peces de LEGO. D’uns rectangles … en fem circuits, castells, granges o vaixells pirata. No ho perdem! Només ens en sortirem si som capaços, entre tots, de creure’ns això de l’emprenedoria i evitar que a base de lleis, impostos i entrebancs, progressivament l’anem mutilant.
I els governants? Ens salvaran del drama? Ja avanço que no. Bàsicament perquè està fora de les seves possibilitats i si, en algun moment ho ha estat, no ho han fet. No n’han sabut, no ho han cregut o s’han equivocat. El que més m’impacta de tot plegat és saber que un milió i mig de famílies a tot l’Estat tenen tots els membres a l’atur o que l’atur juvenil arriba a l’esgarrifosa xifra d’un 48’9%. Un país amb aquesta dada d’atur juvenil no té futur. Penso en els centenars de joves que es llicencien cada any sense una expectativa laboral. És frustant. Tant i tant talent malaguanyat que els aboca a marxar a l’estranger. Ens podem permetre aquesta fuga de cervells? Com i quan serem capaços de recuperar-los?
Sóc filla de la generació del baby-boom i penso que la meva generació (la del cassette, del Barri Sèsam i les enciclopèdies en paper) va nèixer sense tanta informació, sense tanta capacitació, amb menys llibertat però amb més possibilitats. Avui els joves tenen dues sortides; marxar o bé inventar. No esperar a trobar feina, sinó crear-se la feina. Aquesta seria per a mi l’opció i la sortida menys dolorosa. Ara bé, caldria abans canviar les bases i la cultura d’aquest país.
La capacitat de crear és innata. Els menuts juguen a construir un món amb peces de LEGO. D’uns rectangles … en fem circuits, castells, granges o vaixells pirata. No ho perdem! Només ens en sortirem si som capaços, entre tots, de creure’ns això de l’emprenedoria i evitar que a base de lleis, impostos i entrebancs, progressivament l’anem mutilant.
