Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El proper 27 de juny se celebren els 30 anys del que va començar sent una aventura d’un bon grapat d’aficionats a la ràdio, poc després una emissora municipal i avui un grup de comunicació multimèdia (Cugat.cat).
Sovint, fent memòria, he repassat els meus anys de periodista i sempre arribo a la mateixa conclusió: els meus millors anys en la professió van ser en el món local. És en el món local on he pogut exercir el que entenem com a bon periodisme: consultar les fonts directament, poder preguntar sense filtres als polítics i parlar d’allò que de debò – penso - interessa a la gent perquè els afecta de manera directa.
Al llarg dels anys he pogut parlar i escriure sobre multitud de temes com ara el conflicte israeliano-palestí, els acords de Kyoto, la tortuosa tramitació del nou Estatut, les eleccions al Parlament de Catalunya, … però també, per sort, de temes, en prinicipi i aparentment tan locals com la pavimentació dels districtes, la protecció de Collserola, la vianantització del centre però que acabes sentint com a propis perquè – a diferència de la resta de temes – acabes coneixent els seus protagonistes.
Sovint es diu que la ràdio local o els mitjans són una escola. En realitat són el món real, i el periodisme, l’autèntic periodisme és aquell que informa o interpreta el món real, aquell que viuen, gaudeixen i pateixen els lectors, oients o espectadors.
Moltes felicitats a Cugat.cat i a la resta de periodistes que viuen (perquè aquest ofici no té hores) i treballen en el món local. No té prestigi, quan dius que treballes en un mitjà local sembla que no tingui glamour, però sabeu què? Que sincerament penso que sou – si es fa bé la feina – dels pocs que feu autèntic periodisme. O que teniu la sort de poder fer autèntic periodisme.
La resta? La realitat és que són pocs, molt pocs, contats, els que tenen accés directe a les fonts; llibertat per escriure i màniga ampla per posar el dit a l’ull.
Sovint, fent memòria, he repassat els meus anys de periodista i sempre arribo a la mateixa conclusió: els meus millors anys en la professió van ser en el món local. És en el món local on he pogut exercir el que entenem com a bon periodisme: consultar les fonts directament, poder preguntar sense filtres als polítics i parlar d’allò que de debò – penso - interessa a la gent perquè els afecta de manera directa.
Al llarg dels anys he pogut parlar i escriure sobre multitud de temes com ara el conflicte israeliano-palestí, els acords de Kyoto, la tortuosa tramitació del nou Estatut, les eleccions al Parlament de Catalunya, … però també, per sort, de temes, en prinicipi i aparentment tan locals com la pavimentació dels districtes, la protecció de Collserola, la vianantització del centre però que acabes sentint com a propis perquè – a diferència de la resta de temes – acabes coneixent els seus protagonistes.
Sovint es diu que la ràdio local o els mitjans són una escola. En realitat són el món real, i el periodisme, l’autèntic periodisme és aquell que informa o interpreta el món real, aquell que viuen, gaudeixen i pateixen els lectors, oients o espectadors.
Moltes felicitats a Cugat.cat i a la resta de periodistes que viuen (perquè aquest ofici no té hores) i treballen en el món local. No té prestigi, quan dius que treballes en un mitjà local sembla que no tingui glamour, però sabeu què? Que sincerament penso que sou – si es fa bé la feina – dels pocs que feu autèntic periodisme. O que teniu la sort de poder fer autèntic periodisme.
La resta? La realitat és que són pocs, molt pocs, contats, els que tenen accés directe a les fonts; llibertat per escriure i màniga ampla per posar el dit a l’ull.