Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
No em puc estar d’aportar la meva opinió sobre els plens de l’Ajuntament de Sant Cugat. Els segueixo cada mes, per deure professional i vocació personal. Però si he de ser sincera, fa temps que aquesta vocació personal va en caiguda lliure… Sempre he defensat – íntimament i pública – la necessitat de la revalorització de la política, entenent la gestió pública, sigui quina sigui l’administració des de la qual s’exerceix, com la voluntat i l’esforç per millorar el bé i l’entorn comú; la ciutat, el país, etc. Ara bé, a cada ple em pregunto sovint el mateix: “i això, què aporta?”
Sincerament, penso que cal que tots els partits, tots, sense excepció, facin autocrítica si el fons del que debaten i sobretot, sobretot, la forma en què ho debaten, són les més adients per no aprofundir encara més en el divorci entre política i societat. Tres hores debatent mocions sobre qüestions que potser si, en tot cas, per una d’aquelles coincidències, no fos cas que… poden afectar a Sant Cugat… perdoneu, però acaba per cansar.
Només posaré un tros d’un dels acords d’una de les moltes mocions aprovades, sense citar noms perquè en podria extreure paràgrafs igual de sucosos de la resta: “es resol fer una crida especial a la Xina, Rússia, Estats Units d’Amèrica, Regne Unit, Turquia, Austràlia, Índia, Indonèsia, Sud-àfrica, Mèxic, la Unió Europea, Brasil, Nigèria i Egipte perquè utilitzin la seva influència per garantir la inclusió dels tres punts citats en el Tractat”. #oletu #oletu!!!
Sobre el debat de fons de les mocions i les picabaralles entre els diferents grups municipals que no aporten res al debat, si un cas, m’ho deixo per un altre dia. Si l’objectiu és marcar perfil propi i esgarrapar espai comunicatiu, s’erra el tret. Amb tantes mocions no queda lloc, les notícies dels acords adoptats queda en quatre ratlles mal llegides i les mocions s’assassinen unes a les altres. Si el debat, que entenc que no, és per acontentar la capelleta, pitjor.
Una de dues; o a Sant Cugat tot és oli en llum o ens falta trempera política. O qui sap, potser ens hem equivocat i en lloc del ple de Sant Cugat som al ple, però de l’hemicicle.
Sincerament, penso que cal que tots els partits, tots, sense excepció, facin autocrítica si el fons del que debaten i sobretot, sobretot, la forma en què ho debaten, són les més adients per no aprofundir encara més en el divorci entre política i societat. Tres hores debatent mocions sobre qüestions que potser si, en tot cas, per una d’aquelles coincidències, no fos cas que… poden afectar a Sant Cugat… perdoneu, però acaba per cansar.
Només posaré un tros d’un dels acords d’una de les moltes mocions aprovades, sense citar noms perquè en podria extreure paràgrafs igual de sucosos de la resta: “es resol fer una crida especial a la Xina, Rússia, Estats Units d’Amèrica, Regne Unit, Turquia, Austràlia, Índia, Indonèsia, Sud-àfrica, Mèxic, la Unió Europea, Brasil, Nigèria i Egipte perquè utilitzin la seva influència per garantir la inclusió dels tres punts citats en el Tractat”. #oletu #oletu!!!
Sobre el debat de fons de les mocions i les picabaralles entre els diferents grups municipals que no aporten res al debat, si un cas, m’ho deixo per un altre dia. Si l’objectiu és marcar perfil propi i esgarrapar espai comunicatiu, s’erra el tret. Amb tantes mocions no queda lloc, les notícies dels acords adoptats queda en quatre ratlles mal llegides i les mocions s’assassinen unes a les altres. Si el debat, que entenc que no, és per acontentar la capelleta, pitjor.
Una de dues; o a Sant Cugat tot és oli en llum o ens falta trempera política. O qui sap, potser ens hem equivocat i en lloc del ple de Sant Cugat som al ple, però de l’hemicicle.
