Música catalana, ara i aquí
Si demanes en el buscador de Google música catalana apareixen 5.180.000 resultats en 0,26 segons
Aquesta pregunta me la plantejo personalment, com a sotspresident del Consell, quan llegeixo la presentació del concert de Sant Jordi que prepara l’Orquestra Simfònica Sant Cugat dedicada, es diu, als compositors catalans consagrats i nous. Un concert, per cert, que és una exposició complerta d’estils i formes en un arc temporal que ens porta del principi del segle XX, amb Lluís Millet, fins a avui mateix, amb el jove Jordi Nus, nascut l’any 1988. Un concert que recomano sense dubtes.
La convocatòria de mesas de participació feta per l’Ajuntament dins del marc de presentació del nou Consell Sectorial de Cultura, ja es van manifestar peticions per fer una taula específica per a música, al marge de la d’arts escèniques. Sembla evident que això no és cap problema, ans al contrari donada l’existència de molts agents actius en aquest art a la ciutat. La qüestió difícil es planteja quan pensem en música i en les diferències formals, que no substancials, dels diferents segments que es poden incloure en el concepte art musical.
Tenim una orquestra simfònica, grups corals de tota mena (clàssic, cant coral popular, gospel, infantil, etc), un conservatori, moltes escoles de música, molts grups de música amplificada (pop, rock, indie, house, hip-hop, reggae, electrònica, etc) com demostra el fenomen del Mou-te! de Cugat.cat, grups de jazz, de música flamenca... És a dir una varietat que es correspon, en definitiva, a la potència artística d’una ciutat que conté aquestes realitats.
La pregunta és: Com s’aglutina en una mesa una varietat tan diferent formalment i que, és obvi, tothom està dins de la qualificació de música, no sé tan si catalana (és catalana la música que fa Antonio Orozco, nascut a l’Hospitalet de Llobregat i que va actuar fa pocs dies al TA?). Els interessos dels uns són molt diferents als dels altres?. Les demandes dels uns (bucs per assajar) són tan diferents de la dels altres (demanar suport a la feina feta des de les escoles privades), llocs per poder mostrar la seva feina, el seu art, els seus avenços, la seva existència, senzillament?.
La cosa no és fàcil. Clar que ningú havia dit que ho seria.
Més informació