Ordinadors i gent gran (i no tan gran)
Nosaltres, els de l’Associació d’Alzheimer, tenim una llista de socis als quals els enviem la informació via correu electrònic i una altra, dels que no tenen ordinador i els enviem pel correu postal. Més quan al nostre col·lectiu predomina la gent gran. I l’Administració i les entitats haurien de ser sensibles a aquest fet. Diuen que és una mesura ecològica per estalviar paper. Jo més aviat penso que el que volen estalviar són dinerons a costa de la gent gran.
És evident que cal ensenyar-los. En aquest aspecte estic d’acord amb en Josep Maria. I cal ensenyar-los adequadament. Vull dir paset a paset i sense pretendre que ho sàpiguin tot. Perquè, com molt bé diu ell, la tecnologia va molt de pressa, més, que no pas les capacitats. La de grans i no tan grans. Em passa a mi mateix quan demano a algun savi que m’expliqui com fer alguna cosa a l’ordinador. Sempre els especifico que vull saber “això i només que això” i “per un sol camí”. Ho dic perquè ja m’hi he trobat altres vegades. A la que diuen “I també es pot fer d’aquesta altra manera” ja hem espatllat la lliçó.
Hem d’acceptar que la gent, parlant de tecnologia, diguem-ne, casolana, té un sostre. Hi ha un moment a la nostra vida, quan ens fem grans, que vulguem o no, baixarem la persiana. El que cal és no abaixar-la abans d’hora; ens arribarà, però, aquest dia. A tots. A la meva àvia, el dia que se li va cremar l’aparell reproductor de cassets, un d’aquells de tecles que ara trobem només al Mercantic, la seva filla li va comprar un altre de més sofisticat. En agafar-li la mà i fer-li prèmer el play per ensenyar-la a fer-lo funcionar, aquella dona tremolava tota de por. Aleshores vaig entendre que ja havia aprés tot el que li calia aprendre. Nosaltres tampoc sabríem fer anar un encenedor de llesca, poso per cas.
Més informació