Les passes judicials després de la sentència del Suprem sobre el procés

Les informacions periodístiques assenyalen que la sentència es farà pública dilluns 14 d'octubre

El santcugatenc Raül Romeva i la resta d'acusats en el judici contra el procés independentista estan a l'espera de conèixer la sentència del Tribunal Suprem, que segons diverses informacions periodístiques podria arribar el pròxim dilluns 14 d'octubre. Algun d'ells, com és el cas de Romeva, ho fan des de la presó.

La sentència desembocarà en l'obertura de nous episodis judicials que comportaran molt probablement molts recursos, conseqüències directes d'una sentència ja ferma i algun canvi en el règim de presó si la sentència és condemnatòria. Tota la deliberació del jurat presidit per Manuel Marchena s'ha dut amb gran secretisme i les filtracions sobre la possible sentència i penes han estat mínimes.

Defenses i acusacions podran recórrer la decisió al Tribunal Constitucional, però al Tribunal d'Estrasburg només ho podran fer les defenses. No obstant això, la possible inhabilitació per a càrrec públic s'aplicaria des del primer dia, cosa que afectaria els càrrecs electes el proper 10-N. És a dir, Raül Romeva no podria formar part de la llista d'ERC al Senat, tal com està previst.

Més info: Ratificat Raül Romeva com a candidat d'ERC al Senat

La instància més alta

El Tribunal Suprem és la més alta instància judicial de l'estat espanyol i, per tant, l'última instància ordinària. Per això, les seves sentències esdevenen fermes en el mateix moment de notificar-se a les parts. En aquest sentit, com que el cas s'ha instruït directament al Suprem, els acusats no tindran dret a una segona instància judicial, fet que van denunciar.

Però segons han explicat diverses fonts jurídiques a l'ACN, davant de la sentència de l'alt tribunal, encara es podria posar un recurs de nul·litat davant del mateix Suprem per alguna vulneració de drets apreciada durant la celebració del judici o la sentència. El més probable, però, és que les defenses, i potser les acusacions, presentin recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional al·legant que s'ha vulnerat algun dret fonamental. Després, només quedarà el Tribunal d'Estrasburg.

Manuel Marchena, president del tribunal que ha jutjat als líders independentistes FOTO: ACN

Manuel Marchena, president del tribunal que jutjarà els polítics catalans FOTO: ACN

Canvis a la presó

Pel que fa a la situació de presó, els que ja estan engarjolats no canviarien gaire el seu dia a dia, tot i que sí que podrien accedir a programes individuals de tractament recomanats pels equips de tractament de la presó corresponent. Actualment, només poden participar en tallers ocupacionals o activitats culturals i d'oci. Raül Romeva està en presó preventiva des del 23 de març de 2018.

El fet de ja estar condemnats amb sentència ferma, farà que l'equip de tractament que atén cada intern proposi el grau penitenciari en el que ha de viure cada pres (primer o restringit, segon o ordinari, segon amb permisos, o tercer grau o semi-llibertat-), sempre que la sentència ho permeti.

Inhabilitacions immediates

Sobre la possible inhabilitació per a càrrec públic, serà automàtica i immediata. Encara que surtin elegits diputats al Congrés el 10-N no podrien prendre possessió del càrrec. Raül Romeva no podria concórrer com a cap de llista d'ERC al Senat, tal com estava decidit.

A tots els empresonats se'ls descomptarà de la pena el temps que ja han estat en presó preventiva, al voltant d'un any i nou mesos en el cas de Romeva. En canvi, no se'ls descomptarà del període d'inhabilitació el temps que han estat suspesos 'de facto' de càrrecs públics.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem