Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Com a espècie i municipi cada cop som més, per motius ben diversos. Ens fem grans, cada any hi ha més nouvinguts i més naixements, juntament amb el fet amb que cada cop estem més temps en aquest mon, per cert, magnífic!.
La quantitat ha estat un assumpte àmpliament debatut i plantejat quant a instal·lacions esportives municipals. En paral·lel hi ha hagut un considerable increment de la professionalització dels monitors-educadors de les entitats esportives. Ambdues polítiques han donat lloc a clubs, equips cada cop més grans i competitius, en el sentit ampli de la competència.
Tot això pensat per a joves. Però ara apareix un nou, vell col·lectiu, el de la gent gran, vella, de tercera edat, majors de 55 (segons el Corte Ingles).... és a dir, les persones que ja no estan dins de la franja d’edat en la qual es considera que ja no es pot desenvolupar més en l'esport competitiu.
Fins ara era senzill; se’ls hi deia que el que és important és el moviment i amb una pista de petanca, unes bones sabatilles esportives, un gos...se’ls feia moure i sens dubte millorar la seva salut, però no ens enganyem, això es bo, però no pot generalitzar-se ara i en el futur, per diferents motius:
La franja d’anys es molt àmplia, va dels 50 fins als...
La salut d’aquesta població és molt millor i diferent que anys enrere.
Al millorar la salut, millora l’enfocament d’aquestes persones vers la vida.
La gent gran és simplement això, gran, vella i vol viure.
Per tant, apareix amb força un nou col·lectiu que vol i necessita fer esport, el col·lectiu dels grans, per això ens fem més grans en nombre i les instal·lacions, equipaments, entrenadors, educadors.....es fan petits.
L’Ajuntament ha fet un primer gran pas acceptant el plantejament de la Coordinadora d’Entitats Esportives de Sant Cugat, que l’esport no tant sols ha de dependre de la regidoria d’esports, ha de fer-ho també de la d’educació i la de benestar social.
Tenim el marc, els colors, els pinzells i el tema, ara cal pintar-lo.
La quantitat ha estat un assumpte àmpliament debatut i plantejat quant a instal·lacions esportives municipals. En paral·lel hi ha hagut un considerable increment de la professionalització dels monitors-educadors de les entitats esportives. Ambdues polítiques han donat lloc a clubs, equips cada cop més grans i competitius, en el sentit ampli de la competència.
Tot això pensat per a joves. Però ara apareix un nou, vell col·lectiu, el de la gent gran, vella, de tercera edat, majors de 55 (segons el Corte Ingles).... és a dir, les persones que ja no estan dins de la franja d’edat en la qual es considera que ja no es pot desenvolupar més en l'esport competitiu.
Fins ara era senzill; se’ls hi deia que el que és important és el moviment i amb una pista de petanca, unes bones sabatilles esportives, un gos...se’ls feia moure i sens dubte millorar la seva salut, però no ens enganyem, això es bo, però no pot generalitzar-se ara i en el futur, per diferents motius:
La franja d’anys es molt àmplia, va dels 50 fins als...
La salut d’aquesta població és molt millor i diferent que anys enrere.
Al millorar la salut, millora l’enfocament d’aquestes persones vers la vida.
La gent gran és simplement això, gran, vella i vol viure.
Per tant, apareix amb força un nou col·lectiu que vol i necessita fer esport, el col·lectiu dels grans, per això ens fem més grans en nombre i les instal·lacions, equipaments, entrenadors, educadors.....es fan petits.
L’Ajuntament ha fet un primer gran pas acceptant el plantejament de la Coordinadora d’Entitats Esportives de Sant Cugat, que l’esport no tant sols ha de dependre de la regidoria d’esports, ha de fer-ho també de la d’educació i la de benestar social.
Tenim el marc, els colors, els pinzells i el tema, ara cal pintar-lo.