Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Els darrers dies he tingut la sort de viure una experiència que m’ha donat una visió de la nostra situació que m’ha permès, si més no, pensar-hi bastant. He tingut la oportunitat de conversar amb empresaris europeus en un viatge que he fet a la comunitat europea per motius professionals, i van fer-me una reflexió molt interessant.
Per raons pròpies de la meva feina estic tot el dia en contacte amb emprenedors, i alhora convisc també amb inversors que amb la seva acció fan possible que els projectes d’emprenedoria progressin i es consolidin. I sorprenentment mai m’havia plantejat aquesta qüestió des d'aquest angle. Tot i que sé que l'objectiu d’aquestes ratlles ha de ser parlar del nostre àmbit, de la nostra ciutat i la seva realitat. Crec que el moment actual permet i justifica parlar d’un àmbit més ampli, precisament perquè Sant Cugat és model capdavanter en el suport de l'emprenedoria, la tecnologia, la innovació i el coneixement. I aquests sén valors que estan més que mai en boca de tothom.
Aquí s’afirma que l'emprenedoria ha de ser la solució de tots els problemes que patim i que els emprenedors són els que han d’impulsar novament l'economia pel camí de l'èxit, o almenys aquest és el missatge que ens fan arribar els dirigents de l'estat des de Madrid. Un cop surts fora, i ho mires amb els seus ulls, t'adones que la realitat no és exactament la que ens expliquen.
L'emprenedoria és bàsica per sortir de l'atzucac, però la responsabilitat no es pot donar només als emprenedors. L'administració ha de posar del seu costat perquè es creiï el clima necessari perquè els emprenedors treballin, i en el nostre cas, l'administració ocupa el seu temps parlant però rarament predica amb l’exemple, beneficiant la tasca dels nous empresaris. Per contra, edueixen els que ho comenten des de fora, tot són entrebancs, avals, garanties, seqüències de silencis i frases grandiloqüents, però cap acció, de forma que l'únic que ha d'apostar el seu patrimoni és una vegada més el pobre privat que s’ha de guanyar la vida.
No val dir que les empreses han de fer-ho si el propi estat no és capaç de donar exemple amb el suport dels qui ho han de fer a la pràctica. Pot ser que comencem a pensar en si Espanya també emprèn, o només en parla.
Segueix @lluisgodayolgen a twitter
Per raons pròpies de la meva feina estic tot el dia en contacte amb emprenedors, i alhora convisc també amb inversors que amb la seva acció fan possible que els projectes d’emprenedoria progressin i es consolidin. I sorprenentment mai m’havia plantejat aquesta qüestió des d'aquest angle. Tot i que sé que l'objectiu d’aquestes ratlles ha de ser parlar del nostre àmbit, de la nostra ciutat i la seva realitat. Crec que el moment actual permet i justifica parlar d’un àmbit més ampli, precisament perquè Sant Cugat és model capdavanter en el suport de l'emprenedoria, la tecnologia, la innovació i el coneixement. I aquests sén valors que estan més que mai en boca de tothom.
Aquí s’afirma que l'emprenedoria ha de ser la solució de tots els problemes que patim i que els emprenedors són els que han d’impulsar novament l'economia pel camí de l'èxit, o almenys aquest és el missatge que ens fan arribar els dirigents de l'estat des de Madrid. Un cop surts fora, i ho mires amb els seus ulls, t'adones que la realitat no és exactament la que ens expliquen.
L'emprenedoria és bàsica per sortir de l'atzucac, però la responsabilitat no es pot donar només als emprenedors. L'administració ha de posar del seu costat perquè es creiï el clima necessari perquè els emprenedors treballin, i en el nostre cas, l'administració ocupa el seu temps parlant però rarament predica amb l’exemple, beneficiant la tasca dels nous empresaris. Per contra, edueixen els que ho comenten des de fora, tot són entrebancs, avals, garanties, seqüències de silencis i frases grandiloqüents, però cap acció, de forma que l'únic que ha d'apostar el seu patrimoni és una vegada més el pobre privat que s’ha de guanyar la vida.
No val dir que les empreses han de fer-ho si el propi estat no és capaç de donar exemple amb el suport dels qui ho han de fer a la pràctica. Pot ser que comencem a pensar en si Espanya també emprèn, o només en parla.
Segueix @lluisgodayolgen a twitter