La revetlla dels anys 40 (juny 2016)

Us vull explicar com preparàvem la revetlla de Sant Joan, que per a nosaltres, a l’edat que teníem, 10 o 12 anys, era la festa grossa, ja que interveníem directament en l’execució de la mateixa.

Després, nosaltres anàvem, quan s’havia acabat la festa, a dormir tan contents, ja que els pares ens deixaven estar fins a les 12 de la matinada o així i per a nosaltres era un gran esdeveniment.

Quinze dies abans de la revetlla, ens reuníem amb els de la colla, que érem bastants, ja que venien del carrer de Sant Antoni, del Sol, de Sant Jordi, de Girona, de Vinyoles... Amb ells decidíem com havia de ser la festa.

Primer, s’havia d’anar a buscar llenya, això era el més important. Així que anàvem per parelles amb dues canyes gruixudes, com en forma de semalers, pels camps a buscar faveres (però que no hi hagués les tavelles). I tot el que trobàvem, és a dir, canyes, tot el que fes ferrolla, ho anàvem apilant al voltant d’un plàtan de la plaça.

Fèiem 4 fogueres, una a cada punta de plaça i, quan semblava que ja teníem la pila prou adequada doncs paràvem de buscar. Aleshores havíem de vigilar fins bastant tard del dia perquè a vegades havíem trobat que algun malfactor d’un altre barri venia i ens cremava la llenya. Aleshores, què ens tocava? Doncs tornar a fer pila, però havíem d’anar més lluny perquè els altres barris també en buscaven i havíem de buscar llenya més dolenta, però la qüestió era arribar a la revetlla amb una pila suficient per poder fer els quatre focs.

Arribava el dia 23 de juny i arribava la gran festa. Normalment a la punta de la pila sempre hi posaven algun objecte graciós, per exemple, un barret vell de palla, una sabata, o alguna cosa semblant.

Nosaltres, quan teníem les piles a punt anàvem a sopar ben d’hora perquè no ens volíem perdre l’encesa de les piles que per a nosaltres allò era la Festa Major. Després de sopar, arribava el moment d’anar a buscar petards, però, és clar, a casa pocs cèntims ens donaven. No obstant això, ens donaven alguna moneda i intentàvem que durés al màxim. Per exemple, anàvem a cal Perla, que venien els petards, cebes..., de tot el que es feia per les revetlles.

Un cop arribàvem a la plaça, s’encenien els focs i allò era l’apoteosi de la festa, tots els veïns sortien, venia gent del voltant, és a dir, que era una festa preciosa, estàvem molt contents i molt al voltant les piles de foc, la sardana... Per a nosaltres aquella nit era fantàstica.