Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Efectivament, s’ha dedicat intensament, que vol dir quasi en exclusiva, a la política des que va deixar de portar pantalons curts. Ho ha estat pràcticament tot: diputat a Madrid, diputat al Parlament de Catalunya (encara ho és), alcalde de Sant Cugat durant quasi dotze anys i conseller de Territori i Medi Ambient durant dos anys. I, segons molts, aspirant a la successió d’Artur Mas, president per segon cop de la Generalitat. Aquesta convicció ha descol·locat a més d’un quan Recoder ha decidit, o almenys això s’explica, deixar la conselleria i dedicar-se a l’activitat professional privada. Realment, mai no és tard per fer-ho i l’experiència demostra que no fa mal i que ningú no ha mort per passar de l’acció pública a la privada. Però la decisió estranya, evidentment.
Pas estratègic esperant millors temps, que de ben segur han de venir, ja que costa imaginar pitjors moments com els que ens està tocant viure? Retirada sincera i sense segones intencions? Suposo que hi ha opinions per a tots el gustos. Hi ha qui pensa que un polític com Recoder no tira mai la tovallola. I hi ha qui pensa que l’home és tot sinceritat i és incapaç de plantejar una estratègia a mitjà termini per beneficiar-se’n políticament. També és possible que s’hagi emprenyat amb Artur Mas, recordo haver llegit unes declaracions seves discrepant de la privatització de Tabasa. Sigui com sigui, és poc discutible, a no ser que se’n sigui un incondicional, que la seva gestió com a conseller ha estat bastant magre.
El seu balanç és bastant decebedor: obres parades, pujades de tarifes i queixes perquè Madrid no compleix. I poca cosa més. No es va recordar ni de la seva promesa de posar Sant Cugat en la zona 1 dels FGC. I, a més, s’acomiada de la seva gestió amb un bunyol de categoria, el de la privatització d’Aigües Ter Llobregat, signada a darrera hora, mentre el seu substitut entrava per la porta del despatx, i que ha enfrontat dos organismes de la Generalitat. Al marge del que representa privatitzar un servei bàsic, segons com quedi la cosa, als catalans ens costarà diners i, a més, ajudarà a què la Generalitat incompleixi el seu compromís de dèficit per al 2012. Com deia, un nyap de categoria.
Veurem a partir d’ara quina és la seva evolució: si seguirà amb l’estrella política que el va encimbellar a la màxima responsabilitat institucional santcugatenca o si anirà desapareixent de l’escena política com aquell que no vol la cosa.
Pas estratègic esperant millors temps, que de ben segur han de venir, ja que costa imaginar pitjors moments com els que ens està tocant viure? Retirada sincera i sense segones intencions? Suposo que hi ha opinions per a tots el gustos. Hi ha qui pensa que un polític com Recoder no tira mai la tovallola. I hi ha qui pensa que l’home és tot sinceritat i és incapaç de plantejar una estratègia a mitjà termini per beneficiar-se’n políticament. També és possible que s’hagi emprenyat amb Artur Mas, recordo haver llegit unes declaracions seves discrepant de la privatització de Tabasa. Sigui com sigui, és poc discutible, a no ser que se’n sigui un incondicional, que la seva gestió com a conseller ha estat bastant magre.
El seu balanç és bastant decebedor: obres parades, pujades de tarifes i queixes perquè Madrid no compleix. I poca cosa més. No es va recordar ni de la seva promesa de posar Sant Cugat en la zona 1 dels FGC. I, a més, s’acomiada de la seva gestió amb un bunyol de categoria, el de la privatització d’Aigües Ter Llobregat, signada a darrera hora, mentre el seu substitut entrava per la porta del despatx, i que ha enfrontat dos organismes de la Generalitat. Al marge del que representa privatitzar un servei bàsic, segons com quedi la cosa, als catalans ens costarà diners i, a més, ajudarà a què la Generalitat incompleixi el seu compromís de dèficit per al 2012. Com deia, un nyap de categoria.
Veurem a partir d’ara quina és la seva evolució: si seguirà amb l’estrella política que el va encimbellar a la màxima responsabilitat institucional santcugatenca o si anirà desapareixent de l’escena política com aquell que no vol la cosa.