Más o menos

M’agrada escoltar i llegir les opinions que poc a poc omplen el sentit de la manifestació del darrer 11 de Setembre. M’agrada veure gent d’aquí parlar del que senten, m’agrada veure com poc a poc es tenyeix un fons ple de sentiment...

Tant les opinions que puc compartir com les que més em molesten, tot el que s’ha generat és força increïble. Però d’entre totes les postures possibles, que mira que n’hi ha algunes d’autèntic diploma, em sorprèn una.
No és la de l’Alice, ni la d’en Pere Navarro (que va dir que tant si sortia President (?) com si no en sortia deixaria l’alcaldia de Terrassa). El que més em sorprèn és la postura del qui abans d’atendre a raons i fets ja mal pensa de la sinceritat del Govern de Catalunya. Ni a favor ni en contra de CiU, el que sí que cal és demostrar coherència. Els fets parlen sols.

Una manifestació, un sentir, opinió pública i un efecte: eleccions anticipades. Posa-li tot els adjectius que vulguis, sigues tendenciós, parla de l’actual govern i la seva mà poc sabia en beneficiar l’economia de la ciutadania...pensa en tot, però si tens dos minuts de pausa, crec que es fa palpable que ni les segones intencions més malicioses de les que algunes persones parlen poden rebatre el que ha fet el govern de Catalunya; posar seny i senyera. Convocar eleccions perquè el seu poble s’expressi.

El govern de Catalunya ha fet un gest que beneficia al poble i, en un moment de polítiques tendres i enganyoses, això ja compta. Malgrat les diferències entre catalans; malgrat totes les postures ideològiques que donen forma a la política activa de Catalunya, malgrat tenir més afecte a un pensar o a un altre, no crec que malmetre una fita política sorprenent sigui la manera d’engegar les coses.

Temps en tindrem tots; llibertat per decidir, també. Gràcies a qui?

Més informació
 
Comentaris

Destaquem