Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La imatge, de bellesa artificial, és Alícia Sánchez Camacho brindant amb els seus fans. Les paraules, alguna cosa com: "Con cava catalán y con cava español os damos las gracias". Les conclusions, clares. O bé l’Alícia estava rodant l’anunci nadalenc de Freixenet o bé han tret “Espanya sí i Catalunya també” de la crisi.
Bé, doncs sembla que no. Sembla que tanta satisfacció era per una millora en els resultats i per deixar ben palès que el procés sobiranista ha acabat. Aquesta anàlisi, totalment irreal, a mi em deixa preocupat. No tant pel que puguin dir sinó més aviat pel que veuen. Veure un procés de sobirania estancat en un panorama polític que situa Esquerra com a segona força i CiU en una posició de vot real i clar guanyador dels comicis és un fet insòlit i del tot inèdit. M’intento posar en la seva posició i, si bé llunyanament comprensible (la seva postura d’acció social, per exemple), el que sí que no entenc és aquest afany de transmetre la mentida.
No parlem de la pluralitat de Catalunya, és evident i necessària. Parlem de la capacitat d’anàlisi d’un sector sobradament reflectit a Catalunya i massificat a Espanya. Un sector i, probablement també una mentalitat, que en forma d’ideologia ben entesa formaria part del que és l'opinió mateixa, però en forma de partit que ens governa pot esdevenir una autèntica desgràcia.
Deixant de banda la preocupació nacional, només un últim detall. Algú s’imagina aquesta gent (majoria a Espanya) fent una anàlisi de la crisi que ens ocupa?
“Oye tu, nos faltan 400.000 millones..” i l’altre dient-li “Dejalo! Son minoria”...
Absolutament catastròfic.
Com deia aquell savi, “ Egpañ is different” i ben diferent.
Bé, doncs sembla que no. Sembla que tanta satisfacció era per una millora en els resultats i per deixar ben palès que el procés sobiranista ha acabat. Aquesta anàlisi, totalment irreal, a mi em deixa preocupat. No tant pel que puguin dir sinó més aviat pel que veuen. Veure un procés de sobirania estancat en un panorama polític que situa Esquerra com a segona força i CiU en una posició de vot real i clar guanyador dels comicis és un fet insòlit i del tot inèdit. M’intento posar en la seva posició i, si bé llunyanament comprensible (la seva postura d’acció social, per exemple), el que sí que no entenc és aquest afany de transmetre la mentida.
No parlem de la pluralitat de Catalunya, és evident i necessària. Parlem de la capacitat d’anàlisi d’un sector sobradament reflectit a Catalunya i massificat a Espanya. Un sector i, probablement també una mentalitat, que en forma d’ideologia ben entesa formaria part del que és l'opinió mateixa, però en forma de partit que ens governa pot esdevenir una autèntica desgràcia.
Deixant de banda la preocupació nacional, només un últim detall. Algú s’imagina aquesta gent (majoria a Espanya) fent una anàlisi de la crisi que ens ocupa?
“Oye tu, nos faltan 400.000 millones..” i l’altre dient-li “Dejalo! Son minoria”...
Absolutament catastròfic.
Com deia aquell savi, “ Egpañ is different” i ben diferent.