La xocolata del lloro
Tornant a la tertúlia de dimarts, i a propòsit del llibre de la Victòria El gobierno de las emociones, algú entre el públic va preguntar per un valor-emoció dels que parla en el seu llibre: la compassió. I jo estic d’acord amb el preguntaire, en el sentit que la compassió és allò que dirien els de la Meseta “una arma de doble filo”, ja que, si si bé és veritat que és un valor que ens aproxima a l’altre, per l’altra banda és un sentiment que ens el fa mirar com un ésser inferior: “el pobre negret” “el pobre immigrant”, “el pobret desclassat”... Un pobre en valors materials, i també espirituals, és clar!.
Mentre l’estat estar salvant la banca, el deute en defensa creix i la monarquia parlamentària, però no democràtica, va fent la viu-viu, ens estan retallant tots els drets socials conquerits anys i anys amb l’estat del benestar: el dret a l’educació pública, el dret universal a la sanitat, el dret al treball, el dret a la vivenda... I mentrestant ens estan entretenint a tots els ciutadans amb campanyes de caritat de recollida d’aliments pels pobres (hem de tornar al Domund??!!), menjadors socials i maratons per la pobresa (que ens recorden aquelles campanyes de la televisió franquista on Viñes-Dalmau demanaven un donatiu per una joguina de Reis pels nens pobres, que eren una mena de butlla que servien per rentar la mala consciència d’alguns... Jo la veritat prefereixo creure que la solidaritat passa per un estat i unes administracions que preservin la justícia, els drets, la igualtat i la dignitat de la persona humana. El demés em sembla la xocolata del lloro!
Més informació