Un raig de llum
L’esport dut a terme per a població activa no considerada com a “jove”, genera cada cop més ingressos a partir del preu d’inscripció a les curses populars -m’esgarrifo al veure com la comissió organitzadora d’una reconeguda cursa, esgota el termini d’inscripció dues hores després d’haver-lo obert!!-, abonaments a equipaments esportius i altres aportacions. Xifres o quantitats poc significatives per a esportistes d’aquesta edat, però que no ho són tant pels més joves.
D’aquest fenomen se’n pot deduir que el passat ajuda a vertebrar el futur, és a dir, els adults formem part d’aquest “negoci”. I estirant molt més el fil, podem arribar a pensar que la promoció es troba cada cop més lligada amb l’esport veterà. Els indicadors socials ho demostren, per tant, a partir de l’apropament i la cohesió entre ambdós generacions hi ha una via i una font de recursos, que ens permetrà donar un pas endavant en plantejaments que, a hores d’ara, ja es mostren obsolets. Hem de cercar mecanismes i fórmules d’aproximació que estimulin a la resta de societat a identificar l’esport com a eina de futur, sense que esdevingui ni deficitària ni carrinclona. Hauria de ser un fet molt més habitual veure fills i pares plegats, i vestits amb vambes i calça curta. Ben segur s’ajudarien els uns als altres, formant una mena de entrellat plural farcit d’experiència, coneixement, vitalitat, il·lusió, rauxa i a la vegada seny. Possibilitats i iniciatives són a tocar, bé ja sigui el nou projecte de mitja marató que es presentarà en breu, i que ha estat dissenyat amb la intenció d’aquest discurs, o altres esdeveniments on la participació pretén tancar el cercle generacional, fent-lo ample, esponjat i no pas restrictiu. Per tant, s’obre un raig de llum en el diari d’hivern “Austerià”.
Més informació