Els germans del camió de Cal ‘Patota’

Temps enrere us explicava, parlant del camió dels Patotes, que aquests feien el transport dels comerciants que acudien al mercat setmanal de Granollers. Aquests dos germans, en Peret i en Josep, no només feien aquesta feina setmanal, sinó que portaven a cap molts viatges de transportistes allà on els ho demanaven. A Barcelona era rar el dia que no hi anaven per un motiu o un altre. Eren molt trempats i alegres quan no s’enfadaven. La majoria de vegades s’emportaven algú del poble perquè els ajudés, si la feina ho exigia, i altres vegades s’enduien el Diego. Aquest era un home molt popular al poble. Qui no recorda aquella persona, que, tot i no tenir bé les facultats, posseïa un cor de bona persona com un temple! No feia cap mal a ningú, tot al contrari, més aviat molts li feien a ell, puix sabent que el vi no li anava bé, li pagaven la beguda. Moltes vegades, marxava del camió i el trobaves a qualsevol lloc de la ciutat i li havies de pagar el bitllet del tren perquè tornés al poble.

En aquell temps, la ciutat de Barcelona era molt diferent d’ara. Jo m’hi havia passejat molt fent de vigilant de carro, anant a repartir garrafes de vi als clients. Aleshores era molt normal que qualsevol que tingués ganes d’orinar ho fes a les rodes del carro o camió, fins i tot al centre de la ciutat, i no passava res ni ningú protestava.
Un dia, en Peret, el petit dels germans Patota, passant per la ronda de Sant Antoni, digué: ‘Gran, para, que tinc ganes d’orinar’. Aquest baixà i començà a fer la seva necessitat en una roda del darrera del camió. El gran treu el cap, i observant que no podia fer mal al seu germà, va engegar el camió d’una revolada, deixant-lo al mig del carrer en molt mala situació.