L'Any Espriu

Ahir dimecres al Palau de la Música es va donar el tret de sortida a aquest any dedicat a l'escriptor que ens ve com anell al dit en la situació actual. Home auster, introspectiu i de poques i sàvies paraules, possiblement sigui el gran poeta-profeta cívic que li convé en aquests moments històrics recordar al nostre país. Un home que va ser exemple de resistència durant el franquisme i exemple ètic durant la transició. Com la seva Antígona no va dubtar a desobeir les lleis de Creont si aquestes li semblaven injustes, i quan el dictador va fer unes declaracions rebaixant la nostra llengua a la categoria de dialecte, Espriu va escriure la Primera història d'Esther, aquest autèntic monument a la llengua i a la pàtria. Les paraules adreçades a Sepharad-Espanya no poden ser avui més actuals: "Escolta Shefarat els homes no poden ser sinó són lliures. I cridi la veu de tot el poble. Amén" i ressonen vives avui com l'adéu a Espanya maragallià i com un clam de llibertat", dels qui enyorem una terra "neta i noble, culta, lliure, desvetllada i feliç".

El mite de Sinera (el poble d'Arenys i el seu cementiri ) que tan bé va plasmar el dramaturg Ricard Salvat en el seu muntatge Ronda de mort a Sinera (amb un cartell del pioner i gran grafista santcugatenc Pla-Narbona) podria ser una bona ocasió per rendir un doble homenatge al poeta i a l'home de teatre traspassat no fa massa. Sant Cugat que tantes vegades ha mostrat l'estima pels seus artistes i homes de lletres segur que té moltes coses a dir en aquest gran homenatge del país al nostre gran poeta cívic. De fet, ja s'està gestant una comissió ciutadana a la ciutat per aglutinar els actes de l'Any Espriu.