Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Entre altres moltes coses que hem pogut gaudir aquests dies de la Festa Major, ha estat l'estrena d’un nou espai pel poble com és la remodelada plaça de Barcelona. Poques coses es poden dir que no s’hagin dit els darrers dies quant a encert de la nova imatge de la plaça. Mantenint l’arbrat, que valia la pena conservar-lo i mantenint també el centre de la plaça com ja havia estat en les primeries dels anys 60 del segle passat, amb un pis diàfan de terra com eren tots aquests espais antigament, s’ha aconseguit donar-li més amplitud i una imatge de modernitat per la il·luminació que contrasta de forma atractiva amb els signes d’identitat de les edificacions que es mantenen com han estat sempre i que són indicatius de les arrels del poble que va ser Sant Cugat en altres temps.
És un espai que s’ha retrobat amb la història, com diuen els mateixos veïns de la plaça que en molts casos encara el recorden de la seva joventut i de la que en tenen els millors records de la seva infantesa quan encara no es jugava amb els estris sofisticats que s’utilitzen avui en dia i que la paraula jugar estava indefectiblement lligada amb estar al carrer.
Però no sols és això, perquè amb una ciutat com la nostra li falten espais com aquest en el que l'antic es barreja amb la modernitat i permet fer un lloc en el que t’hi puguis trobar bé per anar a badar sota un plataner, a xerrar amb uns amics o a sentir la frescor del capvespre sense el brogit dels cotxes. Un lloc en el que encara trepitges la terra de tota la vida, que per altra banda quasi ha quedat relegada als parterres florits o als parcs per a canalla i un lloc en el qual el soroll de la ciutat dóna pas al silenci de les fulles mogudes per l’alè d’aire que ve pels diversos carrers que hi arriben.
Una plaça que, de ben segur, de dia es convertirà altre cop en la plaça del poble que ha estat sempre i que per les seves característiques, al capvespre i a primeres hores de la nit serà punt de trobada de colles de totes les edats que la faran seva com un lloc amigable i carismàtic i viu per passar les hores d’oci, divertir-se, conversar i en molts cassos anar de marxa.
Un encert. A Sant Cugat li feia falta un espai així.
Segueix @lluisgodayolgen a twitter.
És un espai que s’ha retrobat amb la història, com diuen els mateixos veïns de la plaça que en molts casos encara el recorden de la seva joventut i de la que en tenen els millors records de la seva infantesa quan encara no es jugava amb els estris sofisticats que s’utilitzen avui en dia i que la paraula jugar estava indefectiblement lligada amb estar al carrer.
Però no sols és això, perquè amb una ciutat com la nostra li falten espais com aquest en el que l'antic es barreja amb la modernitat i permet fer un lloc en el que t’hi puguis trobar bé per anar a badar sota un plataner, a xerrar amb uns amics o a sentir la frescor del capvespre sense el brogit dels cotxes. Un lloc en el que encara trepitges la terra de tota la vida, que per altra banda quasi ha quedat relegada als parterres florits o als parcs per a canalla i un lloc en el qual el soroll de la ciutat dóna pas al silenci de les fulles mogudes per l’alè d’aire que ve pels diversos carrers que hi arriben.
Una plaça que, de ben segur, de dia es convertirà altre cop en la plaça del poble que ha estat sempre i que per les seves característiques, al capvespre i a primeres hores de la nit serà punt de trobada de colles de totes les edats que la faran seva com un lloc amigable i carismàtic i viu per passar les hores d’oci, divertir-se, conversar i en molts cassos anar de marxa.
Un encert. A Sant Cugat li feia falta un espai així.
Segueix @lluisgodayolgen a twitter.