La Santa Salvatjada

Dilluns dia 31 se celebra la 3a edició de la cursa Sant Silvestre a Sant Cugat. Sens dubte, succés important per a totes aquelles persones dedicades a la seva organització i, com també és normal, fet rellevant per a tothom que hi corri.

Acabar l’any corrent és important. L’últim esforç que s’haurà de fer per tancar l’any. Una petita fita de superació personal que permet acabar un cicle i redirigir les bones perspectives per l’any que arriba.
Sigui per l’esport, la diversió que causa o els objectius que s’hi depositin, córrer és bo. És tan bo i tan cansat que un cop estàs corrent el què menys et preocupa és saber per on ho fas. Saps que corres i prou, saps que vols arribar, saps que has de complir les fites que t’hagis marcat i deixar-te anar.

Llàstima que la gent que organitza sovint no corre i menys sovint pensa. Pensen en una Sant Silvestre però quan s’hi posen tots de veritat, a cavil·lar, vull dir, en treuen un recorregut interurbà del tot incomprensible. Una cursa per dins el poble.

Si fóssim de Barcelona encara... Però de Sant Cugat i amb Collserola, dissenyar una cursa per dins del poble un dels dies forts de l’any per determinats comerços és una clara mostra de poca entesa.

La 3a edició de la Sant Silvestre s’ha de fer i s’ha de fer per a tothom que hi participa. Però als que participen algú creu que els importarà corre per un lloc o un altre? Ni que el casc antic fos tan bonic... Ni que Collserola fos tan lletja...

De veritat i amb més preocupació que mai crec que cada cop més els qui han de pensar se’n desentenen i els qui no ho han de fer més s’hi esforcen.

Bon Any