Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Em va agradar pel què i com ho explicava, però sobretot perquè al meu entendre és una visió crítica, que a la vegada genera optimisme. Sinó fixem-nos, cada dia escoltem, llegim que els preus han baixat-pujat. Amb la qual cosa representa un desequilibri que sempre dóna lloc a un increment en el dèficit i en conseqüència de l’atur. Hem pensat, pensem que els valors estan estables i en molts casos pugen, per la qual cosa dóna estabilitat social i en molts casos, felicitat.
Centrant-nos en el nostre esport municipal, en la majoria del mateix, en l’amateur, en el que no vol guanys econòmics i tant sols se sustenta en les mínimes quotes dels seus socis, les ajudes municipals i el valor infinit a cost cero de totes les actuacions desinteressades d’educadors, entrenadors, jugadors, delegats, equips mèdic i sanitari, gestors..... Què passaria en la nostra societat si es fessin retallades en el valor d’aquesta dedicació?. No puc dir feina, ja que no esta retribuïda, tot i l’elevat ofici dels qui la fan.
Com es gestionarien els milers d’esportistes involucrats en una munió diversa d’esports?, Què faríem amb els nois i noies, homes i dones, homes i dones de la tercera edat si aquestes activitats es tanquessin perquè no es donés valor?
Això no passarà perquè els valors estan per sobre del seu valor econòmic, arrelen en la cultura, en el propi concepte de societat, són inherents a l’esport, per tant podem alegrar-nos, no tot és negatiu, tenim valors amb un alt valor, això sí, a cost zero.
Amb la qual cosa, és molt bo per la societat, per tots nosaltres, però, pensem-ho, també és una eina de pressió per posar en valor el que no té preu, sinó imaginem-nos una temporada amb els índex de valors a la baixa o amb una vaga salvatge de valors.
Per favor, a qui correspongui, en l’esport de Sant Cugat hi ha molts valors, tractem però, de no donar-los preu perquè perdrem valors, i a la vegada entrarem en crisi financera, ja que no hi ha cap estament que els pugui pagar.
En contrapartida, per favor, no parlem, que no ens parlin sempre de preu, de diners que es donen o no, posem-ho tot en la justa mesura i acceptem, que en l’esport, com en moltes altres coses, hi ha una energia, difícilment mesurable. Ja que no són els diners els que fa moure aquesta activitat, a la societat (suggereixo la lectura del llibre de H.T Odum; Ambiente, energia y sociedad, de la editorial Blume. 1980).
Centrant-nos en el nostre esport municipal, en la majoria del mateix, en l’amateur, en el que no vol guanys econòmics i tant sols se sustenta en les mínimes quotes dels seus socis, les ajudes municipals i el valor infinit a cost cero de totes les actuacions desinteressades d’educadors, entrenadors, jugadors, delegats, equips mèdic i sanitari, gestors..... Què passaria en la nostra societat si es fessin retallades en el valor d’aquesta dedicació?. No puc dir feina, ja que no esta retribuïda, tot i l’elevat ofici dels qui la fan.
Com es gestionarien els milers d’esportistes involucrats en una munió diversa d’esports?, Què faríem amb els nois i noies, homes i dones, homes i dones de la tercera edat si aquestes activitats es tanquessin perquè no es donés valor?
Això no passarà perquè els valors estan per sobre del seu valor econòmic, arrelen en la cultura, en el propi concepte de societat, són inherents a l’esport, per tant podem alegrar-nos, no tot és negatiu, tenim valors amb un alt valor, això sí, a cost zero.
Amb la qual cosa, és molt bo per la societat, per tots nosaltres, però, pensem-ho, també és una eina de pressió per posar en valor el que no té preu, sinó imaginem-nos una temporada amb els índex de valors a la baixa o amb una vaga salvatge de valors.
Per favor, a qui correspongui, en l’esport de Sant Cugat hi ha molts valors, tractem però, de no donar-los preu perquè perdrem valors, i a la vegada entrarem en crisi financera, ja que no hi ha cap estament que els pugui pagar.
En contrapartida, per favor, no parlem, que no ens parlin sempre de preu, de diners que es donen o no, posem-ho tot en la justa mesura i acceptem, que en l’esport, com en moltes altres coses, hi ha una energia, difícilment mesurable. Ja que no són els diners els que fa moure aquesta activitat, a la societat (suggereixo la lectura del llibre de H.T Odum; Ambiente, energia y sociedad, de la editorial Blume. 1980).
