Subvenció--Autogestió

Com era d’esperar, la crisi ha arribat a l’esport, a l’amateur, el del dia a dia des de fa temps i al professional, al mediàtic, ara amb molta força, quan s’ha vist que bona part era fum, que els deutes sobrepassen amb escreix els guanys d’ara i d’ací a molts anys.

Es comencen a escoltar els 'ja t’ho deia jo...'. La defensa de l’esport amateur és quelcom més que romanticisme, és desenvolupar un model sostenible amb objectius de qualitat integrats en una societat. Ara els 'ja t’ho deia', clamen perquè els jugadors cobrin xifres no luxurioses, les directives realment rebin compensacions econòmiques, els serveis corporatius dels clubs es dimensionin i dotin respecte de la normalitat i la racionalitat.

No s’adonen que el missatge generat des de les elits esportives va més enllà del seu club, s’ha establert en unes federacions preocupades en la seva bona persistència i en projeccions estrambòtiques i cares (sempre de caire nacional, sigui quina sigui la nació). En uns estaments o empreses locals, municipals o supramunicipals que via subvenció, per potenciar l’esport i la marca del poble, ciutat, província, consell comarcal o ens geogràfic-administratiu, han permès inflar el pressupost del clubs per subvencionar jugadors, entrenadors i gestors. En jugadors, tècnics, gestors... que reivindiquen com normal, la practica esportiva com a mínim gratuïta i en alguns casos retribuïda.

Tornar enrere o encarar l’esport amb un altra mentalitat, ja que els objectius de qualitat i universalitat són adients ara i en el futur, no serà gens senzill, tots hi estem involucrats d’una manera o altra en aquest model que ara ha mostrat la fallida generada molt temps enrere.

Com deia l’eminent ecòleg Ramon Margalef, les tènies no tornen a ser planàries; en paraules planeres, els organismes que viuen d’altres no poden tornar a convertir-se en autònoms.

Ens hem acostumat a la subvenció, ella ens subministra bona part de l’energia necessària per desenvolupar-nos i fer la nostra funció, ara s’acabat, ara cal autogestió, ara estem en el repte de fer un procés sinó impossible, si molt difícil, que requereix imaginació, simplicitat, igualtat, empatia, racionalitat... Per a la fi, gaudir d’esport de qualitat per tothom, sempre i arreu.