Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Un any més ha arribat l’estiu, i amb ell les colònies dels infants. De totes maneres, aquest any són quelcom diferents. Alguna cosa ha passat perquè si bé pel carrer i en els parcs es veu que els nens van fent casals perquè els pares treballen i no tenen més remei que buscar la solució a la seva problemàtica laboral, aquest any hi haurà moltes menys colònies i les que aconsegueixin sobreviure seran més curtes o es faran de forma molt més austera.
Les famílies segueixen necessitant que els infants es distreguin, se socialitzin, es relacionin i juguin mentre els pares treballen per poder pagar-ho, però aquest any o n’hi haurà menys o no en tindran. Aquest dijous l'inefable ministre Montoro ha dit “No se puede tener lo que no se puede pagar” i això m’ha fet pensar amb els nens i nenes que ni saben, ni han de saber d'economia, però que enguany tindran menys esbarjo.
Lluny de fer un munt de retrets a ningú, que encara que amb la penosa situació en què ens trobem podríem fer-los, em limitaré a constatar la realitat. I la realitat és sovint molt tossuda. Caldria recordar que fa un parell d’anys les colònies dels infants es considerava quelcom imprescindible. Fins al punt que se n'havia muntat un sector econòmic i hi havia qui et deia que els seus fills anaven de colònies als indrets mes increíbles. Recordo que un pare que molt cofoi, va dir-me un dia, que el seu fill estava de colònies a San Diego (Califòrnia) fent unes colònies de skate, ja sabeu, allò que es fa amb el monopatí. Aquest any no hi ha anat, però qui hi ha perdut no ha estat el pare que ara calla, sinó els fills que per la mala criança que en molts casos se’ls hi ha donat, no entenen perquè abans tant i ara tant poc.
Ells no tenen, ni saben, com mesurar- ho i per tant els serà difícil d'entendre-ho, però aquestes situacions han de servir pels grans perquè en el futur no torni a passar. Cal ensenyar d'una vegada, des de la família i des de l'escola, que valem el que som i no el que tenim i així pot ser que en el futur, el temps d’estiu torni a ser temps de colònies pels infants. Per tots els infants, ells no saben d’economia.
Segueix @lluisgodayolgen a twitter.
Les famílies segueixen necessitant que els infants es distreguin, se socialitzin, es relacionin i juguin mentre els pares treballen per poder pagar-ho, però aquest any o n’hi haurà menys o no en tindran. Aquest dijous l'inefable ministre Montoro ha dit “No se puede tener lo que no se puede pagar” i això m’ha fet pensar amb els nens i nenes que ni saben, ni han de saber d'economia, però que enguany tindran menys esbarjo.
Lluny de fer un munt de retrets a ningú, que encara que amb la penosa situació en què ens trobem podríem fer-los, em limitaré a constatar la realitat. I la realitat és sovint molt tossuda. Caldria recordar que fa un parell d’anys les colònies dels infants es considerava quelcom imprescindible. Fins al punt que se n'havia muntat un sector econòmic i hi havia qui et deia que els seus fills anaven de colònies als indrets mes increíbles. Recordo que un pare que molt cofoi, va dir-me un dia, que el seu fill estava de colònies a San Diego (Califòrnia) fent unes colònies de skate, ja sabeu, allò que es fa amb el monopatí. Aquest any no hi ha anat, però qui hi ha perdut no ha estat el pare que ara calla, sinó els fills que per la mala criança que en molts casos se’ls hi ha donat, no entenen perquè abans tant i ara tant poc.
Ells no tenen, ni saben, com mesurar- ho i per tant els serà difícil d'entendre-ho, però aquestes situacions han de servir pels grans perquè en el futur no torni a passar. Cal ensenyar d'una vegada, des de la família i des de l'escola, que valem el que som i no el que tenim i així pot ser que en el futur, el temps d’estiu torni a ser temps de colònies pels infants. Per tots els infants, ells no saben d’economia.
Segueix @lluisgodayolgen a twitter.